L’Ajuntament de Terrassa ha fet un pas clau en el seu model energètic amb la constitució de les dues primeres comunitats energètiques de la ciutat. Es tracta de les cooperatives Comunitat Energètica de l'Antic Poble de Sant Pere de Terrassa, SCCL i Comunitat Energètica La Llançadora, SCCL, que rebran les llicències d’ús per consumir energia de les instal·lacions fotovoltaiques municipals.
En roda de premsa, el tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, ha explicat que ambdues entitats tenen una assignació global de 150 kW de potència: 80 kW per a La Llançadora i 70 kW per a l’Antic Poble de Sant Pere. Aquesta actuació permetrà desplegar un sistema d’autoconsum compartit d’energia renovable, pública i de proximitat que podrà beneficiar unes 150 famílies.
Duque ha subratllat que "la transició energètica ha d’arribar a tots els barris, a tots els veïns i veïnes. També a aquelles famílies que no tinguin un gran sostre a casa seva". I ha afegit: "No pot ser que la transició energètica sigui només per a uns quants. Està molt bé que alguns obrin el camí, però hem d’arribar a tots els barris, perquè no ha de ser un privilegi".
El regidor ha volgut emfatitzar el caràcter social de la iniciativa: "La transició energètica no és només una política mediambiental, sinó que també és una política social. Volem democratitzar l’energia, que no passi com amb l’alimentació saludable, que ha quedat en mans de qui s’ho pot permetre. No volem una altra transició d’aquest tipus".
Autoconsum i segona convocatòria
Un cop atorgades les llicències, les comunitats comunicaran a l’Ajuntament les famílies usuàries perquè el consistori tramiti amb la distribuïdora l’activació dels autoconsums compartits. Aquesta fórmula permet que persones que no disposen d’una coberta pròpia puguin consumir energia renovable generada en equipaments municipals, sempre dins d’un radi màxim de 5 quilòmetres, tal com estableix la normativa vigent.
Preguntat per qui conforma aquestes dues comunitats, Duque ha detallat que "l’Antic Poble de Sant Pere són un grup de veïns i veïnes molt implicats, que tenen molt clar que hem de lluitar contra el canvi climàtic. I La Llançadora és una cooperativa d’habitatge, formada per persones actives en moviments socials de la ciutat. Però ara hem d’arribar a un perfil de ciutadania que fins ara no s’ha implicat en aquests temes, i això ho farem anant als districtes i parlant amb les associacions veïnals".
Gràcies a la bona acollida, l’Ajuntament ha obert aquest mateix mes de juliol una segona convocatòria, amb vigència d’un any, perquè es puguin presentar noves sol·licituds. Duque ha explicat que de la primera convocatòria encara queda un romanent de 28,32 kW, que es podrà destinar a nous projectes o a ampliar les comunitats ja existents. A més, s’està treballant per augmentar aquest estoc amb l’energia excedentària de noves instal·lacions municipals, com la dels dipòsits de Can Poal, on s’han col·locat 420 mòduls fotovoltaics i es preveu un excedent del 22%.
Terrassa, segona ciutat en plaques fotovoltaiques
El tinent d’alcalde ha aprofitat per agrair als serveis tècnics tota la feina feta, perquè actualment Terrassa és la segona ciutat de Catalunya en nombre de plaques fotovoltaiques d’autoconsum, amb més de 45.500 mòduls instal·lats, només per darrere de Barcelona. D’aquests, més de 4.700 estan en 29 edificis municipals, amb una potència de 2,11 MW que subministra energia a 53 equipaments públics i evita l’emissió de 6.900 tones de CO2 anuals.
Duque també ha recordat que Terrassa presideix l’Associació de Municipis i Entitats per l’Energia Pública (MEP) i que s’ha actualitzat el Pla d’Actuació d’Energia Sostenible i Canvi Climàtic (PAESC) d’acord amb els objectius europeus per al 2030, a més d’electrificar la flota de vehicles municipals.
Després de la intervenció, s’ha projectat un vídeo institucional i, tot seguit, s’ha obert torn de preguntes on s'ha posat sobre la taula la naturalesa de diferents projectes.
En resposta a una qüestió sobre el perfil de les comunitats, Duque ha matisat que “són entitats sense ànim de lucre, on el control és efectiu per als seus socis”, diferenciant-les clarament d’altres iniciatives privades que puguin sorgir a la ciutat.
Un parc solar privat, en tramitació
Paral·lelament a aquest model públic, el sector privat també aposta per les renovables a Terrassa. L’empresa Solar Renovables del Vallès ha projectat la instal·lació de dos parcs solars al nord de la ciutat, a tocar de la carretera del Parc Audiovisual: el Parc Solar Can Bogunyà (2,7 MW) i el Parc Solar Bonaire (1,4 MW). En total, 4,1 MW de potència amb més de 8.300 panells.
Aquesta iniciativa, que ja ha encetat el període de tramitacions, té un pressupost de 4,2 milions d’euros i compta amb la col·laboració de l’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE).
Una tècnica del consistori ha puntualitzat que es tracta d'una "petició privada" i ha advertit que "qui autoritza és la Generalitat". També ha explicat que a l'Ajuntament se li han demanat informes, tant urbanístics com del servei de Medi Ambient, en els quals s'han fixat mesures correctores per minimitzar l'impacte paisatgístic i adequar els punts de connexió i els accessos de la instal·lació.
Des del consistori han recordat que aquest projecte no es pot confondre amb el concepte de comunitat energètica municipal. Han remarcat que, en aquest cas, es tracta d’una iniciativa privada amb ànim de lucre, mentre que les comunitats públiques promogudes per l’Ajuntament són entitats sense ànim de lucre on els socis tenen el control efectiu.
