L'Ajuntament de Terrassa ha presentat aquest matí el nou Pla Local d'Habitatge, un document estratègic que guiarà les polítiques municipals fins a l'any 2031 amb l'objectiu de fer front a la crisi residencial i que el ple haurà d'aprovar aquest divendres. La regidora d'Habitatge, Lluïsa Melgares, ha desgranat les línies mestres d'aquest full de ruta, que preveu una inversió municipal de 27,6 milions d'euros i que, sumada a la col·laboració publicoprivada, mobilitza actualment 113 milions d'euros a la ciutat.
La meta principal és clara: passar del 7,7% actual de parc assequible, amb 6.811 immobles, al 10% abans que acabi el pla, cosa que suposaria superar la barrera dels 10.000 habitatges de protecció, per mirar d'arribar al 15% requerit per l'any 2044.
La diagnosi de la qual parteix el document dibuixa un escenari complex, marcat per una forta pressió demogràfica. Terrassa ha superat els 236.000 habitants i, amb un creixement de 2.700 persones anuals, podria fregar els 250.000 en 10 anys.
Segons ha explicat Melgares, un 14% de les llars de la ciutat pateixen dificultats d'habitatge. "Ens trobem davant d’un trencaclosques urbà de molta complexitat. Si la peça de l’habitatge no encaixa, tota l’estructura social trontolla", ha valorat.
El principal escull és l'encariment del preu, que ha pujat un 63% des de l'any 2013. Tot i que els registres oficials parlen d'un lloguer mitjà de 758 euros mensuals, la regidora ha alertat que als portals immobiliaris l'oferta no baixa dels 1.200 euros. Això provoca que més del 37% de les famílies hagin de destinar més del 30% dels seus ingressos a pagar la llar, superant el llindar de la seguretat financera.
Durant la presentació, Melgares ha volgut ser molt contundent a l'hora de desmentir les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), que apuntaven que a Terrassa hi hauria prop de 10.000 pisos buits. "El comptatge que fa l'INE és a través dels consums elèctrics, i el consum elèctric no només depèn de si la família hi està vivint", ha aclarit la regidora.
Segons els treballs de camp impulsats per la societat municipal i el cobrament de l'impost sobre habitatges buits, la xifra real amb prou feines arriba als 2.000 immobles desocupats, sent menys de 1.000 els que paguen l'impost.
La manca d'oferta ha propiciat l'aparició de màfies que venen claus de pisos buits per més de 4.000 euros a famílies vulnerables i l'increment del mercat informal de lloguer d'habitacions per esquivar la contenció de rendes. "Quan teníem més pisos buits no era tan escandalós aquestes practiques abusives que existeixen", ha denunciat Melgares.
Ampliació del parc i lluita contra l'especulació
Per revertir aquesta situació, el Pla Local d'Habitatge s'estructura en quatre grans eixos.
El primer i més destacat és l'ampliació del parc assequible. Actualment, a través de la cessió de sòl en dret de superfície a operadors privats i altres fórmules, ja hi ha 740 habitatges en construcció.
D'aquests, 256 s'entregaran aquest mateix any a zones com Can Colomer, i posteriorment s'aniran entregant a Torre-sana i La Maurina entre els anys 2028 i 2029. A més, l'Ajuntament disposa de 48 solars amb capacitat per aixecar 2.600 immobles més. El pla preveu reprendre la construcció directa per part del consistori de cara a l'any 2030, continuar comprant per tanteig i retracte, i reclamar a l'Estat la gestió dels actius de la Sareb, un procés que Melgares ha qualificat de "molt costós".
El segon eix passa per la creació "d'una sola porta d'atenció ciutadana" que unificarà l'assessorament jurídic i social, la gestió d'ajuts i la mediació a partir de l'anomenada finestreta única. L'objectiu és simplificar la burocràcia, actuar com a referent per a les famílies i combatre tant la bretxa digital com les discriminacions racistes que es produeixen en el mercat de lloguer. En aquest sentit, la regidora ha recordat que hi ha unes 5.000 persones inscrites al registre de sol·licitants d'habitatge assequible a l'espera d'una oportunitat.
La tercera pota del pla se centra en la rehabilitació. Un 41% dels pisos de Terrassa es van construir entre els anys 50 i 80, i pateixen greus deficiències energètiques i d'accessibilitat, a més d'un 26% d'edificis que no tenen ascensor. Dels 27 milions de pressupost del pla, fins a quatre milions es destinaran directament a la rehabilitació. L'Ajuntament assumirà un rol de "banc ètic", avançant els diners de les subvencions supranacionals a aquelles famílies vulnerables que no disposen de liquiditat per iniciar les obres per descarbonitzar les llars.
Finalment, el quart eix posa el focus en la disciplina urbanística i el control de l'especulació. Es crearà un equip sancionador específic per perseguir l'assetjament immobiliari i l'infrahabitatge mitjançant inspeccions presencials i telemàtiques. A més, es modificarà el Pla d'Ordenació Urbana Municipal (POUM) per regular estrictament els pisos turístics i els lloguers de temporada. La concessió de noves llicències turístiques està aturada mentre s'enllesteix aquesta normativa, que previsiblement s'aprovarà inicialment al ple entre els mesos de novembre i desembre.
Davant l'ocupació irregular, la regidora ha detallat que el consistori està treballant intensament per regularitzar la situació de famílies vulnerables. Actualment, s'actua en cinc blocs sencers on viuen més de 100 famílies per estudiar els casos que compleixen els requisits per un lloguer social, exigint un empadronament previ de 3 anys a la ciutat.
Segons les dades aportades al final de la roda de premsa, a Terrassa hi ha 847 habitatges d'entitats financeres ocupats.
El nou document estratègic s'acompanya d'un Pacte Local d'Habitatge que ha comptat amb el consens de tots els grups polítics i la participació de més de 20 entitats socials, veïnals i professionals. Tot i l'esforç municipal, Melgares ha volgut llançar un missatge exigent a les administracions superiors, recordant que les competències recauen en la Generalitat i reclamant lleis més valentes. "Una persona amb un salari mínim no pot accedir a un mercat d'habitatge", ha conclòs la regidora, apel·lant a un pacte de país que garanteixi que el dret a l'habitatge deixi de ser un negoci.
