"Volem que sigui un autèntic vapor lila": Terrassa projecta a Sala Badrinas el nou centre d'igualtat i LGTBIQ+

L'Ajuntament preveu invertir 1,5 milions d'euros per transformar l'antic edifici administratiu del complex tèxtil en el nou gran equipament per a la Casa Galèria i les polítiques de gènere l'any 2028

Publicat el 23 de febrer de 2026 a les 16:35
Actualitzat el 23 de febrer de 2026 a les 16:57

L'Ajuntament de Terrassa ha presentat el projecte per rehabilitar l'antiga seu administrativa de la fàbrica Sala Badrinas i convertir-la en el nou gran equipament destinat a les polítiques de gènere, feminismes i diversitat. El consistori vol agrupar tots els serveis municipals d'igualtat en una nau històrica de gairebé 1.000 metres quadrats al barri del Segle XX, que rellevarà l'actual Casa Galèria.

Durant l'acte de presentació d'aquest dilluns, l'alcalde de la ciutat, Jordi Ballart, ha subratllat que la iniciativa ultrapassa la simple conservació arquitectònica: "Això no va tant del contenidor, que és aquest edifici que avui us presentem, sinó del contingut i del projecte". En aquest sentit, Ballart ha reivindicat l'ambició de la proposta per fer de Terrassa un far en la matèria, i ha recordat que l'any 1991 la ciutat va impulsar la primera regidoria de la Dona de l'Estat. "Volem que aquesta antiga nau industrial esdevingui un referent a escala de ciutat i també a escala de país; un laboratori d'idees i un punt de trobada de tots els feminismes. Volem que sigui un autèntic vapor lila", ha reblat. 

La presentació ha comptat amb la presència de la regidora de Polítiques de Gènere, Lluïsa Melgares; del tinent d'alcalde de Territori i regidor d'Urbanisme, Xavier Cardona; la regidora de Patrimoni i del Districte 3, Montserrat Alba, a més de representants de la Comissió del 8 de Març, el Casal de la Dona, la Taula del Pacte DASIG i de l'associació veïnal del Segle XX

Un dic de contenció contra els discursos d'odi

Els representants municipals han coincidit a assenyalar la urgència d'aquest nou recurs en el context sociopolític actual, marcat per l'augment de les desigualtats i dels discursos d'odi. L'alcalde ha advertit que "vivim en un moment molt perillós, en què els drets que crèiem que estaven consolidats es qüestionen, i en què estem veient que els discursos d'odi i la banalització de les violències van guanyant espais". En la mateixa línia s'ha expressat la regidora Lluïsa Melgares, que ha definit el futur espai com "un somni col·lectiu" fruit de la perseverança i la lluita històrica de les entitats. 

"En aquests moments de discursos d'odi, aquest equipament és un espai d'esperança, de resistència i de resiliència, on els col·lectius diem que no tindran la nostra por, sinó la nostra força", ha sentenciat la regidora, que també ha volgut retre homenatge a les àvies i mares que han treballat en aquelles mateixes fàbriques tèxtils, que ara la ciutat recupera per a nous usos: "Són elles les que ens han portat fins aquí".

L'objectiu principal és que l'edifici ofereixi una resposta integral i àgil davant qualsevol discriminació. Acollirà el Servei d'Informació i Atenció a les Dones (SIAD), el Servei d'Atenció Integral a la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (SAI DASIG) i l'Oficina per als Drets, la Igualtat i la No-Discriminació. "Serà un lloc on ningú haurà de justificar qui és i a qui estima. L'atenció psicològica, jurídica i social serà per a totes, tots i totis", ha garantit la regidora, qui ha destacat que Terrassa reforça amb aquest projecte el seu compromís com a ciutat feminista.

Patrimoni industrial al servei de les cures

El projecte arquitectònic preveu respectar l'essència d'un edifici protegit, una fàbrica singular distribuïda en dues plantes. Les obres de rehabilitació d'aquesta nau, iniciades el maig de 2023 a càrrec de la Junta de Compensació del sector, han culminat amb el lliurament de l'espai a l'Ajuntament. A més, l'alcalde ha presentat aquest edifici com una peça clau del futur sector centre-sud de la ciutat, emmarcada en la transformació urbanística del barri del Segle XX.

La nau conserva materials nobles, fusteries originals i una escala monumental que caldrà mantenir intactes. A la planta baixa s'hi promouran usos comunitaris i de trobada oberts a l'espai públic, recuperant així l'esperit original de l'edifici, que en el moment de la seva construcció ja incorporava serveis gratuïts d'atenció, metges i assistents socials per al personal treballador.

 

  • Exterior de la nau Sala Badrinas

Pressupost, terminis i un nom per consensuar

Pel que fa a l'execució, s'estima que l'Ajuntament destinarà al voltant d'1,5 milions d'euros dels pressupostos d'inversions per instal·lar-hi l'ascensor, l'equipament intern i el mobiliari. El calendari fixa la redacció del projecte bàsic per a aquest mateix 2026. "La voluntat és tenir el projecte executiu per fer l'inici de la licitació el primer trimestre del 2027 i començar les obres a finals d'aquell any", ha desgranat l'alcalde. "Estem decidits a posar fil a l'agulla perquè l'any 2028 aquest vapor lila sigui una realitat", ha conclòs. Aquest horitzó podria fer coincidir l'obertura del centre amb la del nou Institut Escola Sala Badrinas, si la Generalitat compleix els terminis actuals. 

L'administració obrirà un procés participatiu amb les entitats feministes, culturals i els col·lectius LGTBIQ+ per definir els usos dels espais comunitaris i per consensuar el nom definitiu de l'equipament. "Hem de fer un procés amb les entitats i que elles acabin decidint el nom amb què se senten més còmodes i amb el qual tothom es pugui identificar", ha dit Ballart. 

Entre els equipaments de referència dels quals Terrassa ha pres nota hi ha La CIBA Espai de recursos per a dones, d'innovació i economia feminista a Santa Coloma de Gramenet, l'espai de Dones Amb Empenta (DAE) a Igualada (Anoia) i La Maison des Femmes a Saint-Denis (França).