La Plaça Vella ha reunit aquest vespre més d’un centenar de persones en l’acte de commemoració del vuitè aniversari de l’1 d’octubre. Convocada per Terrassa per la Independència i Cants per la Llibertat, la jornada ha combinat la memòria del referèndum amb la denúncia dels processos judicials que afecten diversos activistes locals.
L’acte s'ha obert amb el rap de Mohi Lee i la pintada d’un mural amb destacant els països catalans, abans de la lectura del manifest del grup Cants per la Llibertat, que ha reclamat “ser tossuts i perseverar” per assolir la independència.
La Coordinadora Antirrepresiva Traca ha aprofitat la commemoració per presentar una campanya de suport als encausats que afrontaran judici aquest novembre. Els dies 3, 5 i 6 l’Audiència Provincial de Barcelona jutjarà quatre activistes, entre ells el terrassenc Cesc i l’Adri de Badalona, amb peticions de fins a deu anys de presó per les protestes contra Jusapol. El dia 4 serà el torn de tres joves de Terrassa i un de Rubí arran d’una manifestació en suport a Pablo Hasél, amb peticions de fins a tres anys de presó i multes econòmiques elevades. “Entenem aquests judicis com un procés de persecució política”, denunciava la Traca, que també ha criticat el paper de l’Ajuntament de Terrassa, present com a acusació en una de les causes. La plataforma ha clòs amb una crida a participar a la manifestació convocada per l’1 de novembre al centre de la ciutat, just abans dels judicis.
L’expresidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha fet acte de presència per remarcar que “malgrat que es va voler menystenir i es va gestionar malament, l’1 d’octubre no s’esborra de la memòria del poble”. Segons Paluzie, els motius per reclamar la independència “no només no han desaparegut, sinó que s’han incrementat”, i ha defensat la necessitat de preparar-se per aprofitar futures oportunitats polítiques. Ha acabat reivindicant l’1-O com “un dels actes de sobirania més importants de les darreres generacions”.
L’octubre del 2017 a Terrassa
L’1 d’octubre, milers de persones es van concentrar als col·legis de matinada per garantir el referèndum, votar i custodiar les urnes fins al vespre. A la ciutat es van registrar més de 60.000 vots, amb un 87% de suport al “sí”. A diferència d’altres grans municipis, no hi van haver càrregues policials, excepte la presència puntual de la BRIMO al Casal de Gent Gran del Cementiri Vell, sense retirada d’urnes.
El 3 d’octubre, la ciutadania va tornar massivament al carrer en resposta a les càrregues policials en altres punts del país i contra el govern del PP. La Rambla i el Raval de Montserrat es van omplir de gom a gom en una protesta que molts consideren única. Més enllà de l’independentisme, va expressar una condemna unànime a la violència policial i va deixar una imatge inèdita de mobilització a la ciutat.
