Terrassa salta, crida i riu amb el segon mundial d'Espanya

Terrassa ha estat una de les moltes ciutats espanyoles on el partit corresponent a la final del Mundial de futbol ho ha aturat tot. L'enfrontament entre Espanya i l'Argentina ha aplegat milers i milers de persones a l'Escenari Vela de Vallparadís, emplaçament de la pantalla gegant que ha anat rotant d'ubicació en cada fase del torneig. De fet, era tant gran la gentada que era pràcticament impossible moure's amb llibertat una vegada dins de la marabunta de cossos. Per escalfar els motors de l'afició abans del partit, l'Ajuntament ha organitzat un petit 'show' amb música i animació.

L'abans de la final

Aquesta prèvia ha deixat clars els colors de Terrassa. Malauradament pels argentins presents a Vallparadís, que, tot i ser grups molt minoritaris, n'hi ha hagut, han jugat en camp contrari. Per cada "albiceleste" que havia onejant, milers  de "rojigualdas" han lluït a les espatlles, mans, cares i cintures dels aficionats terrassencs.

Els salts, els càntics i els somriures de l'afició espanyola a Terrassa, al ritme de cançons amb un nivell nombre de motius nacionalistes, han donat una imatge de seguretat gairebé absoluta, però aquesta confiança no era més que una façana. "Argentina mai és un rival fàcil", ha opinat en Mauro, el qual, tot i admetre que tenia "el cor dividit" a causa de les seves arrels argentines i de la seva afició pel Messi del Barça, ha pronosticat un ajustat 2 a 1 favorable a "La Roja" a la pròrroga.

Les porres ja s'estàven tancant quan ha aparegut a pantalla la Copa del Món, què ha causat sensació entre els assistents a l'Escenari Vela. Més alts encara han estat els crits en aparèixer esl jugadors de la selecció espanyola entrant al camp de joc. Aquesta alegria inicial va donar pas a un estat d'atenció absoluta i tensa. Tota focalitzada sobre els píxels de la pantalla gegant. El partit ha començat.

El durant de la final

Cada passi connectat pels jugadors espanyols ha rebut el reforç positiu de l'afició terrassenca, que ha entonat un "oé" cada vegada. Les recuperacions de pilota han estat sinònims de crits d'ànims. Les faltes comeses pel conjunt argentí, queixes i improperis a l'arbitre. De totes maneres, el colegiat, com a mínim durant els primers períodes del partit, no ha estat el més esbroncat. L'aparició a pantalla del president dels Estats Units, Donald Trump, i del president de la FIFA, Gianni Infantino, ha generat xiulets i fins i tot algun insult. Tot i això, tampoc han estat les autoritats les més censurades pel públic terrassenc. Qui ha tingut el dubtós honor d'emportar-se més xiulets ha estat un jugador argentí que ha executat ua duríssima entrada contra l'heroi local, Dani Olmo. 

Quan el joc ha baixat les revolucions, cadascun dels milers d'aficionats terrassencs han teletransportat les seves emocions a Nova York. Només el joc, a vegades excessivament dur de l'Argentina, els ha tret de l'encisament per posteriorment reaccionar amb enuig. En el cas de la targeta groga a Lisandro Martínez, central argentí, que va arrencar els aplaudiments de gran part de l'afició. D'aquesta manera, ja és mitja part.

La segona meitat de l'encontre ha començat molt semblant a la primera: pressió al camp de joc d'Espanya a la selecció argentina i molta tensió entre l'afició de Terrassa. Les cares han estatmés serioses. Menys temps de joc supsen menys oportunitats de gol. Els nervis estàven a flor de pell tant a Nova York com a Terrassa, on moltes úngles han estat deborades sense intenció pels seus humans. La prova de l'alt voltatge acumulat ha estat una acció lamentable per part del públic, el qual, després que es barallessin els jugadors d'ambdos conjunts finalistes, han llançat objectes a la pantalla gegant de Vallparadís i també s'han encès elements pirotècnics tot i la prohibició expressa d'aquest tipus de materials pel risc d'incendi. Aquests fets s'han repetit, tot i les adevertències dels equips de seguretat, en altres moments puntuals de l'encontre.

Deixant de banda això, les entrades de Ferran Torres i Pedri al camp de joc han estat generalment aclamades pel públic, què ha recuperat part de l'esperança en la victòria de "La Roja". El rellotge passava inexorablement i l'estrès ha augmentat exponencialment entre els fans. El que abans eren unes breus queixes, al final del partit han estat xiulets de geirebé minuts. També s'ha xiulat de valent l'equip tècnic de la pantalla gegant, ja que, de sobte, una incidència elèctrica ha deixat a les fosques tot l'Escenari Vela de Vallparadís. Afortunadament, la incidència ha tingut lloc a la segona pausa d'hidratació, amb la qual cosa els aficionats no s'han pergut gaire cosa.

De l'eufòria de recuperar la imatge en directe, al reconeixement a un torneig especialment bo. Al minut 74, el seleccionador espanyol Luís de la Fuente ha substituït Olmo, que ha marxat del camp amb una gran ovació del seu públic local, per Mikel Merino. Durant el tram final del temps reglamentari de partit, l'afició terrassenca ha lamentat i ha aplaudit les ocasions de gol gairebé encertades, però el que realment ha celebrat Terrassa com si s'hagués marcat un gol és l'expusió d'Enzo Fernández, cosa que deixava el conjunt argentí amb només 10 jugadors al camp.

La superioritat numèrica va posar molt nerviosos els argentins, que han començat a jugar més agresius, però també els aficionats de Terrassa, els quals, en alguns casos puntuals, van tornar a llançar ambpolles de plàstic i llaunes de refresc a la pantalla. Tot i això, el poc temps que hi ha hagut entre la vermella i el final de la segona part no han permès la selecció espanyola col·locar-se per davant al marcador y han obligat als aficionats a quedar-se els 30 minuts addicionals de les dues pròrrogues.

Del "si se puede" al "tongo"

La pròrroga, una vegada més, va demostrar la superioritat, tant en l'estadística com en els jugadors disponibles. Tot i això, Terrassa ha estat a la que salta. El punt àlgid d'aquesta tensió ha estat el gol no-gol de Nico Williams que va ser anul·lat per una suposada falta prèvia a la jugada. Els fans terrassencs van esclatar d'alegria per, poc després, haver d'esclatar de tristesa. Del "sí se puede", entonat abans de l'incident, van passar a corjar "tongo".

Però, com a qualsevol serie animada japonesa, el poder de l'amistat va fer que "sí se pudiese". A l'inici de la darrera part de la pròrroga, un magistral gol de Ferran Torres va posar un incontestable 1 a 0 a favor d'Espanya. Terrassa va tornar una altra vegada a l'eufòria i als somriures. La festa ha durat pràcticament tot el que quedava de matx. En aquell període de gràcia, cada recepció de pilota per part dels jugadors espanyols s'han celebran com gols de veritat, els càntics eren poc menys que cants celestials i els soriures de les milers de boques concetrades a l'Espai Vela uns paissatges que tallen la respiració. Aquesta meravellosa àura d'harmonia s'ha mantingut fins el xiulet final, aquesta vegada sí, definitiu i amb Espanya com a campiona 16 anys després.

El després de la final

Com qualsevol fita esportiva d'aquest nivell, és pràcticament impossible quedar-se impasiu i no sortir a celebrar la victòria. Tot i que Vallparadís ha estat el punt de visualització del partit, la festa real s'ha muntat a la plaça de l'Aigua, a la frontera entre els barris de Sant Pere Nord, Poble Nou - Zona Esprotiva i Sant Pere. En aquesta ocasió la plaça també estava de gom a gom, incloent les persones que han decidit fer una capbussada a l'aigua que hi ha. Ambient festiu, petards i focs artificials, música, i una excusa perfecta per entonar càntics tots junts, això és el que qualsevol persona que hagi acudit a aquest punt de la ciutat s'ha trobat, a més de talls de vies tan importants com la Carretera de Matadepera, l'Avinguda Jaume I i l'Avinguda de l'Abat Mercet.

Amb tot, els milers de terrassencs que també han estat allà, alguns d'ells provinents de Vallparadís, no s'han estat de celebrar la victòria de la seva selecció amb totes les seves forces. No han guardat veu ni energia, ja que demà serà un altre dia, però avui han format un record dins el seu cap d'un moment històric.