A la vora de l’edifici de l’Hospital Universitari de Terrassa, en un espai discret però a l’abast de tothom, hi creix un hort que està canviant la manera com els pacients viuen el seu procés d’ingrés. L’hort terapèutic del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), impulsat per la Unitat de Salut Mental d’Aguts i la Unitat d’Addiccions Comportamentals amb el suport de la Fundació ”la Caixa”, s’ha convertit en una eina tan senzilla com poderosa: cultivar per tornar-se a cultivar.
La iniciativa forma part del Pla Estratègic 2025-2028 del CST, que fa de la humanització un dels seus eixos principals. “Neix del compromís d’oferir una assistència centrada en la persona”, explica Alba López, coordinadora d’infermeria de la Unitat de Salut Mental d’Aguts, dient que “volíem trobar un espai amb natura, activació física i context relacional”.
L’hort dona resposta a una necessitat detectada: oferir un entorn que trenqui amb la duresa de l’hospitalització, generi calma i permeti desenvolupar habilitats emocionals, cognitives i socials.
El projecte funciona entre tres i quatre dies per setmana i hi participen dotze pacients organitzats en petits grups de quatre en funció de les disponibilitats de cadascú. Cada unitat -hospitalització i addiccions- hi acudeix en dies diferents, amb activitats coordinades.
La feina és diversa: plantar, regar, controlar les plagues, observar el procés de creixement. “El primer que cal tenir en compte és l’època de l’any”, explica Jesús Maria García, voluntari que acompanya tots dos grups, indicant i donant consells.
Ara mateix ja ha arribat el fred de l’hivern, i les verdures i hortalisses que més es veuen a l’hort són, sobretot, l’escarola, les coliflors, els naps i l’enciam. La setmana passada va ser quan es va collir la jardinera de les pastanagues. I, fins i tot, s’han animat a plantar-ne una sencera de maduixots, malgrat que encara no sigui plena època. “Són plantes que no els afecta molt el fred, en general. Quan arribi la primavera, ho anirem actualitzant”, apunta Jesús Maria, dient que “cal cuidar, regar, vigilar que no ens passem…” però confessa que el més important, per a ell, és “compartir amb ells aquests moments, és el que a mi més em gratifica. És una recompensa”.
García és una figura clau: un acompanyament no terapèutic, però profundament humà. “Jo no faig res -diu mentre la resta reneguen rient-se’n-, només escolto, parlo i comparteixo. I això genera amistat, vincles i un espai on se senten bé”.
La mirada dels pacients
Els usuaris participants parlen de l’hort amb una naturalitat que revela el seu impacte. Quan els van proposar participar-hi, la sorpresa va ser general, però també l’acceptació. “Em va sorprendre molt, però també em va motivar per no pensar en l’anterior”, diu en José María Sánchez, reconeixent que “és una bona eina terapèutica, a mi em va molt bé”.
- Sebastián Pérez amb Jesús María Garcia collint naps
- Nebridi Aróztegui
En Sebastián Pérez, hi coincideix: “A mi em va semblar molt positiu. És una manera d’enfocar-te en alguna cosa diferent, natural. És vida”. Per a Juan José Cáceres, l’hort és sobretot un espai per relacionar-se: “Era una mesura molt necessària per a conèixer gent que es pot trobar en la mateixa situació que tu”.
Tots tres coincideixen en el mateix: l’hort els fa sentir diferents. “Et veus com una altra persona”, diu Pérez. “No és tot tan material, és com la vida mateixa”. Sánchez ho descriu afegint-hi que “és bonic venir, regar, netejar les plantes… Per a mi és una activitat acollidora”. I Cáceres hi posa un punt d’humor: “T’estalvia també de comprar-ho després. Aquí s’aprofita tot!”.
Les primeres collites han anat arribant, i alguns, fan el tast allà mateix: “Jo em vaig menjar l’enciam aquí mateix, cru”, riu Sánchez. “Estava tou, però bo. I saps que és natural, que ho has plantat tu mateix”. L’experiència va més enllà de les tasques: forma comunitat. “Sens dubte, a mi m’ha canviat la vida -explica Sánchez-. Ara, venir aquí és com si ho fes a la meva segona casa”.
Un espai que trenca estigmes
Per al CST, la dimensió social també és essencial. “Com que estem a l’aire lliure, molta gent que passa per l’hospital s’apropa”, comenta Helena Martínez, educadora de la Unitat d’Addiccions. “L’altre dia va venir un grup de companyes i vam fer una foto tots junts. D’altra manera, potser no es podrien relacionar amb ells”.
L’hort té aquesta capacitat: barreja, normalitza, apropa, i crea vincles. Sense etiquetes, ni murs ni parets de la unitat de l’hospital. Tot plegat contribueix a reduir l’estigma associat a la salut mental, per una banda, i a les addiccions, per l’altra.
- Juan José examinant naps
- Nebridi Aróztegui
A més, veure el cicle complet -de la llavor a la collita- és una experiència de creixement compartit que reforça l’autoestima i la sensació d’autonomia. “La gratificació personal de veure com creix tot això és enorme”, assenyala Martínez.
Mirant cap al futur
El projecte ha nascut amb força. “Les persones surten molt contentes, els transmet calma, relaxació, i millora l’experiència de l’ingrés”, explica López. La bona acollida fa pensar en créixer. Ara per ara, són dotze els pacients que el gaudeixen, però després de l’experiència d’aquest primer trimestre -va començar a funcionar al setembre-, pot expandir-se en nombre d’usuaris. Fins i tot, “potser algun dia fem un hort molt més gran”, confessa Alba López. De moment, compten amb tres grans jardineres de més de dos metres, tres de mitjanes i quatre més de petites.
Els pacients també ho recomanarien sense dubtes. “Es una activitat molt sana”, diu Juan José Cáceres. “Toques la terra, veus com brota cada verdura i hortalissa...”. I Sebastián Pérez conclou: “El més bonic és que mica en mica vas coneixent a més gent”. Potser el gran secret de l’hort terapèutic del CST és aquest: que en cuidar-lo, cada persona també es cuida una mica a si mateixa, i de pas, encomana a la resta.
