Dos exalumnes del Col·legi Mare de Déu del Carme de Terrassa, Pablo de Amos i Dídac Romero, han convertit el seu Treball de Recerca sobre la bomba atòmica de l’Alemanya nazi en un llibre que des d’aquesta setmana ja corre per Amazon, sota el nom “Els secrets oblidats de la bomba atòmica de Hitler”. El projecte, reconegut amb el Premi UB–Santander i el X Premio de Investigación Histórica de Bachillerato, ha posat en valor la recerca històrica feta per aquests dos joves.
Tot va començar gairebé de casualitat a quart d’ESO, quan una professora els va proposar fer un treball sobre l’edat contemporània. “Ens interessava molt el tema de la bomba atòmica del Projecte Manhattan”, recorda Pablo de Amos, “i arran de buscar informació vam veure que la causa d’aquest projecte era la por a una bomba atòmica de l’Alemanya nazi”. Així van topar amb el Projecte Urani, que, sorprenentment, havia començat tres anys abans que el nord-americà.
Aquesta descoberta els va portar a fer un Treball de Recerca conjunt durant el batxillerat. El resultat va superar totes les expectatives, amb els dos premis anteriorment mencionats, malgrat que Dídac Romero bromeja dient que les conclusions “les faríem molt millor ara mateix”.
“Ens estranyava molt com podia ser que els alemanys no haguessin aconseguit abans una bomba atòmica”, assenyala De Amos. De la seva recerca en destaquen tres tesis principals: que alguns científics alemanys podrien haver sabotejat el programa, que senzillament no estaven capacitats per aconseguir-ho, o bé que hi havia una barreja de factors, amb investigadors que aprofitaven el projecte per no anar al front. “En coses d’aquestes no existeixen veritats al 100%”, recorda Romero citant Heisenberg, subratllant l’ambigüitat que encara plana sobre la qüestió.
El procés de recerca va ser intens i meticulós. Pablo i Dídac van consultar més de 100 referències procedents de quatre països diferents —fonts russes, alemanyes, americanes i espanyoles—, recorrent sovint a traductors en línia com DeepL per poder treballar amb documents en rus o alemany. “Anglès sí, però alemany i rus no toquem res”, admeten. La feina va ser compartida, amb un repartiment natural segons els interessos: la part més científica a càrrec de Dídac, i el context històric i social de mans de Pablo. Tot i això, insisteixen que el treball va ser conjunt i constantment reescrit i revisat entre tots dos.
L’estrena d’”Oppenheimer” va ser un estímul per convertir el treball en llibre: “El nostre tutor ens deia que ara era el moment de publicar-lo”, explica Pablo de Amos. Tot i que la pel·lícula té “molt de sentimentalisme americà”, segons Dídac Romero, ells volien mostrar “l’altra cara de la moneda” i donar a conèixer un projecte gairebé oblidat sota l’ombra del Manhattan. Amb el llibre, asseguren, busquen sobretot despertar la curiositat: “No som professionals, però volem que els lectors vagin més enllà i busquin informació per ells mateixos”.
Els dos joves van optar per publicar el llibre a Amazon, “perquè és més fàcil i t’assignen una ISBN gratuïtament”, comenta Pablo, tot i reconèixer que no descarten que una editorial s’hi interessi en el futur. Ara, ja immersos en els estudis universitaris —Pablo a ESADE, en Dret i Global Governance, i Dídac a la UB, en Física i Matemàtiques—, coincideixen que l’experiència els ha ajudat a desenvolupar un pensament crític i una manera rigorosa de contrastar la informació. I, malgrat les noves etapes acadèmiques, no tanquen la porta a seguir col·laborant. “La Xina antiga també crida l’atenció”, projecta en Dídac.
