Dies d’estrès, corredisses, repàs, apunts, emocions i, per a molts, el primer contacte amb la universitat. Sí, aquest dimecres és el primer dia de les Proves d'Accés a la Universitat (PAU), de la selectivitat, o de la “sele”, com molts li diuen. Segons ha pogut saber el Diari de Terrassa amb dades facilitades per cada un dels 19 centres que ofereixen batxillerat a la ciutat, més de 950 estudiants es posen a prova des d’avui fins al divendres per a entrar a la seva carrera universitària somiada.
Un any més, la selectivitat fuig de Terrassa, que no compta amb cap tribunal per desenvolupar la prova a la ciutat. Això ha obligat els alumnes terrassencs a desplaçar-se, en la seva totalitat, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per distribuir-se entre la Facultat d’Economia i Empresa, la d’Educació o la de Ciències i Biociències, entre d’altres.
Una realitat que xoca amb el caràcter universitari de Terrassa i el seu campus, sent el segon més gran de Catalunya després de la UAB, amb un total de més de 10.000 estudiants matriculats.
Ens hem de remuntar al curs 2022-2023 per veure com 201 alumnes terrassencs, un 21% del total d’aquell any, van poder fer els exàmens a la ciutat, en aquest cas, al Vapor Universitari. El curs anterior, el 2021-2022, un 16% dels alumnes de la selectivitat s’havien pogut examinar a casa, també al Vapor, mentre que l’anterior, els afortunats havien estat un 30%. Aleshores, a més de l’edifici del número 114 del carrer de Colom, s’havia habilitat també l’Escola-Vedruna Vall.
Amb gairebé 34.000 estudiants matriculats a la demarcació de Barcelona, no s’opta per obrir un tribunal més a la tercera ciutat més gran de Catalunya quant a població. En total, hi haurà 221 tribunals en més de 1.400 aules, repartits en 31 municipis. La majoria de les proves tindran lloc en campus universitaris de la Universitat de Barcelona (UB); l’Autònoma (UAB); la Politècnica de Catalunya (UPC); la Pompeu Fabra (UPF); la Universitat de Girona (UdG); Universitat de Lleida (UdL) i la Rovira i Virgili (URV), així com en alguns instituts de secundària, on s’han fet les proves altres anys.
Novetats
Enguany, la selectivitat arriba marcada dos grans focus mediàtics. El primer és el canvi de criteri de correcció a les PAU. Les proves s’adeqüen a la llei educativa en vigor des del 2021, la LOMLOE, amb adaptacions d’acord amb el currículum de batxillerat i a la normativa estatal d’accés i admissió a la universitat aprovada el juny de l’any passat.
Els correctors restaran 0,1 punts per falta d’ortografia en els exàmens de Llengua catalana i literatura i Llengua castellana i literatura, però amb un topall del 20% en la nota global (2 punts). En llengües estrangeres, es descomptarà en comprensió lectora fins al 10% de l’exercici si l’expressió és deficient. En la resta de matèries, no es penalitzarà l’estudiant per l’ortografia, tot i que els criteris de correcció publicats a l’octubre recollien que es valoraria la coherència, la correcció gramatical i ortogràfica i la presentació dels texts amb un descompte de fins al 10% de la nota global.
Un altre canvi substancial és que cada matèria tindrà un únic model d’examen, on tots els exercicis seran obligatoris, si bé alguns poden presentar alguna opció interna. Pel que fa a la tipologia de les preguntes, les tancades podran suposar com a màxim un 30% de l’examen.
L’altre punt calent durant la prèvia d’aquestes PAU han estat les protestes de diversos docents agrupats sota la plataforma “Ciències en Perill”, que es manifestaven en contra de la reforma curricular, que preveu la fusió de les matèries científiques al batxillerat. Fins i tot, es va plantejar una crida a no corregir els exàmens de la selectivitat a mode de protesta per aquesta nova estructura pel que fa a les matèries científiques. Universitats indica que li consten 8 docents que hi han renunciat explicitant que era en senyal de protesta i informa que cada any uns 300 professors acaben declinant aquesta tasca, que és voluntària, per diversos motius.
35 matèries a examen
L’estructura general de les proves, que aquest any porten a examen un total de 35 matèries, es manté com altres anys i es divideix en dues fases. La d’accés (abans general), que és obligatòria i consta d’un total de cinc exàmens: Llengua catalana i literatura; Llengua castellana i literatura; Llengua estrangera; Història o Història de la filosofia i una matèria de modalitat a escollir entre les comunes d’opció de batxillerat.
Després, hi ha la fase d’admissió (abans específica), voluntària i que serveix per apujar nota i en què els estudiants poden examinar-se de fins a tres matèries de modalitat. Amb les dues millors qualificacions, un cop ponderades, es calcula la nota d’admissió, que pot arribar fins als 14 punts.
En aquesta fase hi ha quatre noves matèries: Tècniques d’expressió graficoplàstica; Dibuix tècnic aplicat a les arts plàstiques i el disseny; Cor i tècnica vocal i Moviments culturals i artístics. Amb aquestes seran 27 les matèries de modalitat.
