Una terrassenca recupera un comerç amb 140 anys d'història: "La botiga s'ha convertit en el nou punt de trobada del poble"

Molts petits pobles s’enfronten a un mateix problema silenciós: la pèrdua progressiva del teixit comercial. Sense botigues, els municipis no només perden activitat econòmica, sinó també vida social i autonomia. Els veïns, especialment gent gran, es veuen obligats a desplaçar-se a municipis més grans per cobrir les necessitats més bàsiques. És el cas de Castellolí, a l’Anoia, un poble que, tot i haver guanyat 250 habitants en els darrers anys fins a arribar als quasi 700 actuals, havia vist com anaven tancant un a un tots els seus negocis.

Aquesta realitat va canviar el 19 de setembre, quan Cal Peret, un establiment amb prop de 140 anys d’història, va reobrir les portes gràcies a l’aposta d’una família matadeperenca. L’operació s’ha articulat mitjançant un acord exemplar de col·laboració publicoprivada: la família propietària va cedir l’edifici a l’Ajuntament i el consistori va oferir el local, l’habitatge gratuït i una ajuda de 15.000 euros per dur a terme les reformes necessàries.

Al capdavant d’aquesta nova etapa hi ha la terrassenca i veïna de Matadepera Sandra Safont (51 anys), ben coneguda pel seu vincle amb la Ferreteria Safont i el hockey terrassenc. Tota la família —el seu marit i els seus dos fills de 18 i 19 anys— s’ha traslladat a Castellolí per dedicar-s’hi plenament. 

“No ho buscàvem, però sempre he estat un cul inquiet. Em vaig trobar l’oferta a través de les xarxes socials i em va semblar una oportunitat molt interessant”, explica Safont. “Vam estudiar en profunditat la viabilitat del negoci: un poble de 700 habitants sense cap altre negoci similar tenia un gran potencial. No és un projecte per fer-nos rics, però sí que ens permet viure còmodament fent el que m’agrada, el tracte personal amb la gent.”

El nou Cal Peret funciona com un petit supermercat on es poden trobar queviures, vins i un secció de ferreteria que aprofita l’experiència familiar de la Sandra. A més, compleix un requisit clau fixat per l’Ajuntament: garantir la venda de producte de proximitat de la Conca d’Òdena i l’entorn de Montserrat. El gran repte ara és transformar les rutines que els veïns havien après durant anys de desert comercial. “La gent s’havia acostumat a baixar a un altre municipi a fer la gran compra. Tenien el congelador ple; la intenció és que ara omplin la nevera dia a dia al poble. Però els costums no es canvien d’un dia per a l’altre”, reconeix la terrassenca.

Un dels aspectes que més feia patir la Sandra abans de fer el pas era l’adaptació dels seus fills, però la integració ha estat un èxit total: “El jovent de Castellolí els ha acollit a la perfecció des del primer dia”. A més, la bona connexió viària —amb Terrassa i el Vallès a només 25 minuts en cotxe— els permet mantenir els seus vincles personals i la seva independència intactes.

La rebuda per part dels veïns està sent com en els seus millors somnis, “la botiga no és només un lloc on comprar, sinó que s’ha convertit en el nou punt de trobada del poble. Hi hem posat tota la carn a la graella: si les coses van bé, ens hi podrem quedar tota la vida”, conclou amb entusiasme.