Universitaris ofegats pels lloguers: "500 euros per una habitació, és complicat"

Els joves que arriben a Terrassa per estudiar es troben amb preus de lloguer d’entre 400 i 600 euros per habitació i una oferta limitada de residències. Un fet que planteja si cursar una carrera universitària convertir-se en un luxe

Publicat el 15 de setembre de 2025 a les 20:34

No descobrirem per a ningú la present crisi de l’habitatge, amb les problemàtiques que s’acostumen a viure avui dia per a trobar pisos i lloguers dignes. Els joves que busquen marxar de casa en són els grans perjudicats: un estudi de l’Universitat Pompeu Fabra i l’Associació de Promotors i Constructors d’Edificis de Catalunya estima que l’edat d’emancipació dels joves catalans se situa en 29,8 anys, quatre anys per sobre de la mitjana europea, que és de 26 anys. 

Si els joves de fins a 30 anys ho tenen complicat, els universitaris no en seran menys. En el seu cas, aquest col·lectiu el que busca és lloguer, més aviat d’habitacions individuals o de pisos per a compartir amb altres estudiants. A Terrassa, el preu per a llogar una habitació varia significativament segons la localització, les condicions i les comoditats, entre d’altres, però diversos portals com Idealista, Fotocasa o Badi estableixen un rang estimat d’entre 400 i 600 euros al mes per habitació. Preus que han de pagar universitaris, recordem-ho. 

La inflació i l’augment del cost de vida hi posen també el seu granet de sorra. Segons dades de l’Idescat, els lloguers a Terrassa van créixer un 4,68% durant el 2023. Un increment que, sumat a les despeses d’estudi i manutenció, fa que molts estudiants depenguin del suport econòmic familiar o de feines temporals per tirar endavant.

És el cas d’en Jan Tarregó, estudiant de l’ESCAC provinent de Sitges, qui paga 450 euros al més compartint-lo amb dues amigues: “El preu és complicat. He de treballar a l’estiu per pagar alguna cosa, i igualment segueix sent molt car. No tinc molt per fer negoci després”. Un preu similar es van trobar en Jan Hartl i en Leon Škrabl, dos estudiants d’Erasmus d’Eslovènia, que cursen aquest semestre enginyeria de gestions a l’Eseiaat. S’allotgen a un apartament al carrer de la Rasa, compartint pis amb un parell de companys més, i cadascú paga 465 euros: “Va ser complicat trobar pis a Terrassa. Aquest, el vam trobar a Idealista”. 

Aquesta és la realitat amb la qual es topen molts estudiants universitaris a Terrassa. “No és difícil el fet de trobar pis; és més complicat pels preus i per l’estat dels immobles. Si vas amb temps, al maig, per exemple, pots entrar bé”, comenta en César Fernández, estudiant de l’ESCAC. Ha estat tres anys a la universitat, i ara entra al tercer pis diferent; els tres al Cementiri Vell. Comparteix pis entre tres, i paguen entre tots 1.106 euros. “Entre tres persones, vulguis o no, encara està bé. Paguem 430 per persona per a cobrir lloguer i despeses i, si sobra, ho fiquem a un raconet pels imprevistos”. Ara, per exemple, es troben enmig d’algunes reparacions, veient amb el propietari si han de cobrir alguna part o finalment no.

Una situació amb la qual de ben segur no es toparan aquells qui opten per les residències d’estudiants. Ara bé, no sempre és fàcil aconseguir plaça. A la Bruna Ripoll, estudiant de màrqueting, innovació i tecnologia a l’Euncet, per exemple, li va passar el curs passat. La residència era la seva primera opció pel seu primer any universitari, però va acabar a un pis d’estudiants perquè “no hi havia habitacions lliures. Compartia pis amb sis persones i no em va acabar d’agradar. Pagava 500 euros al mes”. Ara té habitació individual amb cuina compartida a la residència, i paga 540 euros al mes.

I és que aquesta opció, tot i semblar lleugerament més cara que la de compartir pis, va per davant en diversos casos. La Martina Giuse, estudiant gironina d’òptica i optometria a la UPC, explica que “ja tenia idea d’optar per una residència d’estudiants. Trobar pis sempre és molt complicat”. Aquest any compta amb una habitació individual, malgrat que el curs passat “sí que tenia pis compartit, però preferia tenir el meu espai”. Actualment, paga una mica més de 500 euros. “Tenia por d’un pis amb massa gent, lluny de la universitat. No volia maldecaps”, i per això, va decantar-se per la residència d’estudiants. 

D’igual manera va optar en Marc Ponce, estudiant de cinamatografia de l’ESCAC. Ell va ser afortunat. “Vaig buscar directament residència d’estudiants. Anava a compartir pis primer amb el meu germà, però m’era més propera la residència, i em van agafar a la primera”. Paga prop d’uns 500 euros per l’habitació individual.

La conclusió és clara: estudiar a Terrassa, igual que a moltes altres ciutats universitàries, ja no depèn només de la vocació o de les notes, sinó també de la butxaca. La ciutat creix, també ho fan les universitats, i els graus que ofereixen. El nou grau en Medicina de la UPC és el millor exemple. Mica en mica, augmenta el nombre d’estudiants, i Terrassa és cada vegada més capaç d’atraure talent. Ara bé, aquest talent ha de poder viure a la ciutat. Una situació que obre un debat de fons sobre quin model d’habitatge i d’universitat es vol per a les properes generacions.

T’ha estat fàcil trobar allotjament?

Jan Tarregó, 19 anys (Sitges) 

 

  • Jan Tarregó

 

Jan Tarregó (19 anys), de Sitges. Estudiant de cinematografia de l'ESCAC. Va compartir pis l'any passat amb dos companys. "Quant a companys bé. El dolent era el preu del pis, estava fet caldo ja, estava en males condicions, fallava la rentadora... Vam marxar perquè no podíem més". Pagaven 450 euros al mes, per aquest pis al carrer Colom. "Per sort, ara hem trobat un edifici tot renovat, aquí al costat pel mateix preu. Car, però les condicions són molt millors". Tot i això, s'ha acabat separant dels seus companys: "Ells volien una cosa més barata. Jo podia mantenir preu i ells no. Ara comparteixo amb dues amigues". Es manté al carrer Colom, però just al costat de l'ESCAC. "El preu segueix sent complicat. He de treballar a l'estiu per pagar alguna cosa, i igualment segueix sent molt car. No tinc molt per fer negoci després". Considera que el fet de trobar pis és difícil perquè "vam buscar a idealista i tot era car, petit, en males condicions... Aquest que vam trobar va ser per la referència d'una amiga, i ens ha anat bé".

César Fernández, 20 anys (Vilanova i la Geltrú)   

 

  • César Fernández

 

César Fernández (20 anys), de Vilanova i la Geltrú. Estudiant de cinematografia i so a l'ESCAC. No va patir per a trobar pis aquest curs "afortunadament perquè ens va aparèixer amb sort: ens van venir unes noies dient que sortien d'un pis i si el volíem per a nosaltres. No és difícil el fet de trobar pis; és més complicat pels preus i per l'estat dels immobles. Si vas amb temps, al maig, per exemple, pots entrar bé". Ha estat tres anys a la universitat, i ara entra al tercer pis diferent; els tres al Cementiri Vell. Comparteix pis entre tres, i paguen entre tots 1.106 euros. "Entre tres persones, vulguis o no, encara. Paguem 430 per persona per a cobrir lloguer i despeses i, si sobra, ho fiquem a un raconet pels imprevistos". Ara, per exemple, estan enmigs d'algunes reparacions, veient amb el propietari si han de cobrir alguna part o finalment no. "Vaig estar un any anant i venint de Vilanova, però eren dues hores i quart d'anada i de tornada, i era massa".

Marc Ponce, 19 anys (Eivissa)  

 

  • Marc Ponce

 

Marc Ponce (19 anys) d'Eivissa, estudiant de cinema a l'ESCAC. "Vaig buscar directament residència d'estudiants. Anava a compartir pis primer amb el meu germà, però m'era més propera la residència, i em van agafar a la primera". Paga prop d'uns 500 euros per l'habitació individual. "No he intentat buscar pis, però sí que entenc que és difícil que et toqui un pis guai".

Bruna Ripoll, 20 anys (Cornella del Terri)   

 

  • Bruna Ripoll

Bruna Ripoll (20 anys), de Cornella del Terri, a la vora de Banyoles. És estudiant de màrqueting, innovació i tecnologia a l'Euncet. "Vaig venir per a fer un canvi de vida i conèixer gent nova. Vinc d'un poble i volia veure què és la vida a la ciutat". La residència era la seva primera opció pel seu primer any universitari, però va acabar a un pis d'estudiants perquè "no hi havia habitacions lliures. Compartia pis amb sis persones i no em va acabar d'agradar. Pagava 500 euros al mes". Ara té habitació individual amb cuina compartida a la residència, i paga 540 al mes.

Martina Giuse, 21 anys (Girona)  

 

  • Martina Giuse

Martina Giuse, estudiant gironina d'òptica i optometria (21 anys). Aquest curs no li va costar gaire trobar on allotjar-se, perquè "ja tenia idea d'optar per una residència d'estudiants. Trobar pis sempre és molt complicat". Aquest any compta amb una habitació individual, malgrat que el curs passat "sí que tenia pis compartit, però preferia tenir el meu espai". Actualment, paga una mica més de 500 euros. "Tenia por d'un pis amb massa gent, lluny de la universitat. No volia maldecaps".

Jan Hartl i Leon Škrabl, 24 anys (Eslovènia)

 

  • Jan Hartl i Leon Škrabl

En Jan Hartl i en Leon Škrabl (24 anys) són dos estudiants d'Erasmus d'Eslovènia, que cursen aquest semestre enginyeria de gestions a l'Eseiaat. S'allotgen a un apartament del carrer de la Rasa. "Som quatre a l'apartament, cadascun té la seva habitació i després tenim espais comuns", expliquen. Cadascun d'ells paga 465 euros. "Va ser difícil trobar habitació a Terrassa, vam trobar aquest apartament per a quatre a Idealista".