Va estudiar Infermeria i en principi era la professió que volia fer, però quan, “per primera vegada, s’obrien les instàncies perquè es poguessin presentar dones a la policia municipal, no sé per què, m’hi vaig trobar”. I va ser policia municipal des de l’any 1980 i va arribar a ser sergenta. L’any 1993 es va crear el Servei de Protecció Civil, va fer les oposicions i va guanyar una plaça de tècnica.
L’any 2008, el cap es va jubilar i va passar a ocupar aquest càrrec fins ara. D’ençà que es va crear, considera que “hem posat bastant alt el nivell de protecció civil de la nostra ciutat”. No tot han sigut flors i violes i ha passat per moments molt delicats. “Hem passat incendis forestals molt bèsties, accidents amb pirotècnica, i també, les ventades”, diu, però “la gestió de la pandèmia va ser molt intensa, molt cruel, molt dura”.
“Hi havia manca d’informació i no saber què fer, és el més complicat, i no es pot mirar cap a un altre costat”, comenta i afegeix que “no estàvem preparats per gestionar coses que no sabíem i que tampoc sabíem cap a on aniria. Va ser tot un repte”. Opina que “la ciutadania és molt conscient dels riscos, és madura de cara a l’autoprotecció i molt compromesa” i agrega que “és molt bo que la ciutat sigui exigent i demani els seus drets perquè ens obliga que nosaltres siguem millors”.
Durant un temps va fer també tasques d’infermera a l’Hospital de Sant Llàtzer. Li hauria agradat ser metge i afirma que les primeres policies municipals “vam haver d’obrir moltes portes”
