Tot li ve de quan era petita. “Sempre m’havia agradat fer molt esport, jugava a futbol, i sempre havia vist que els físios eren nois i em cridava molt l’atenció. Fins que un dia vaig veure que va sortir una noia”, i li va dir a la seva mare que, de gran, també ho volia ser. El seu tiet, l’Enric Sirvent, també ho era i era professor a la universitat.
“Per a mi va ser el gran exemple a seguir i gràcies a ell soc la físio que soc ara”, comenta. Està especialitzada en espatlla. “És una part que, si no et funciona, t’afecta a la teva vida diària i vaig veure que era la gran desconeguda”, apunta. “Des que vaig començar la carrera, tots els estius em vaig dedicar a formar-me a diferents centres de fisioteràpia per veure com treballaven” i en acabat va començar en un centre adscrit a la Seguretat Social i, més tard, va passar a fer suplències al Parc Taulí i també consulta privada. D’aquí a dos mesos, iniciarà un nou projecte.
Fa tractaments individualitzats amb els pacients, segons les seves necessitats. “Cada pacient és un món i no es pot tractar igual a un que a l’altre”, declara. Considera que en molts casos “falta prevenció” i molta gent comença a fer esport “sense un previ escalfament, sense treballar prèviament la musculatura i després venen els problemes”. A vegades, “el fisioterapeuta té un paper secundari, i no hauria de ser així”, diu.
Durant dues temporades, va treballar com a fisioterapeuta del primer equip masculí de l’Atlètic. No deixa de formar-se i explica que ha fet un màster en fisioteràpia dermatofuncional.
