Publicitat
Comarca

Repartir o reinvertir

JORDI TARRAGONA, conseller de famílies empresàries

S’acosta el temps de la junta general a moltes empreses familiars i cal donar resposta a una de les qüestions més típicament conflictives a les famílies empresàries que van més enllà de la generació fundadora: repartim beneficis o els reinvertim?

Les opinions poden ser especialment diferents entre els que estan a la direcció o govern de l’empresa i els que estan allunyats. Aquells poden veure aquests com unes aus de rapinya només interessades a treure recursos de l’empresa.

Fins fa pocs anys, el repartiment el decidia la junta general per majoria i la minoria havia d’empassar, però des de l’any 2010 tenim l’article 348 bis de la Llei de Societats de Capital, que en la seva curta vida ha viscut modificacions i suspensions. Aquest article estableix el dret de separació en cas que l’empresa no reparteixi un 25% dels seus beneficis; dret subjecte a una sèrie de requisits formals, temps i d’altres. Després de l’última reforma, aquest dret pot ser eliminat als estatus socials amb acord d’unanimitat de tots els socis i dret de sortida dels dissidents.

Tenint en compte el que diu la llei, jo recomano a les meves famílies empresàries clients que fixin una forma de càlcul del dividend a repartir en funció dels resultats de l’empresa i de les seves necessitats estratègiques. Ha d’evitar-se entrar cada any en discussió de quina quantitat es repartirà.

Hi ha ocasions en les quals el que és aconsellable és invertir en nous negocis en lloc d’en el de tota la vida. Una estructura hòlding pot facilitar les inversions en noves activitats sense haver de passar per caixa a escala personal pagant IRPF pels beneficis repartits. Altres vegades, els recomano que destinin una part dels beneficis a donar suport i incentivar l’emprenedoria de les noves generacions, ja que l’empresa va començar per l’esperit emprenedor dels fundadors, i si es perd serà més difícil adaptar-se als canvis del mercat i negoci. A més, fer que els continuadors participin (participar no vol dir necessàriament decidir) en el procés de decisió d’aquestes noves inversions ajuda a fer que la família empresària incorpori una visió del món probablement més actualitzada. I fa que la següent generació es conegui al món dels negocis, és a dir, més enllà de les trobades familiars, i que aprenguin a actuar en comú.

En alguna ocasió he hagut d’intervenir per ajudar a fer entendre que el dividend no pot ser fix, independent dels resultats de l’empresa. És molt arriscat acostumar els accionistes al fet que la seva retribució sigui independent de la marxa de l’empresa. També he vist empreses que s’endeuten per poder mantenir el dividend, amb el que es narcotitza a l’accionista xampinyó (el que viu a les fosques).

Entre les fortaleses de l’empresa familiar hi ha la visió a llarg termini, el concepte de llegat (quelcom que es rep per traspassar engrandit a la següent generació) i la capacitat de sacrifici. Però els accionistes que treballen, dirigeixen o governen el negoci han de ser empàtics i comprendre que la resta d’accionistes a llarg termini esperen una rendibilitat com a mínim igual a la mitjana del mercat. I els accionistes més allunyats del dia a dia han de ser accionistes responsables, és a dir, conscients que és una empresa, capaços de diferenciar beneficis de caixa.

Alguna empresa familiar centenària que tots coneixem s’ha acabat venent perquè, entre altres motius, s’ha estat massa anys sense repartir uns dividends raonables. I és que una opció alternativa al repartiment de dividends és la venda d’accions. Aquesta és la filosofia de Warren Buffet a Berkshire Hateway, com que no reparteix beneficis, es tenen estalvis fiscals i qui necessita diners ven accions amb plusvàlua (pèrdua si és el cas). El problema a les empreses no cotitzades és que aquesta realització de patrimoni no és fàcil, per això aconsello crear un borsí intern o mecanisme de compra d’accions a aquells accionistes que vulguin sortir-ne.

Tot això: repartiment i reinversió de beneficis, formació d’accionistes i continuadors com a socis responsables, suport a l’emprenedoria, diversificació són temes dels quals convé que la família empresària parli de forma regular i sincera. No cal reflectir els acords en pedra com les taules de la llei de Moisès, però sí que recomano posar els acords per escrit, ja que de vegades les paraules se les emporta el vent.

Encara que tothom ho sap, cal recordar que per poder repartir diners primer cal guanyar-los i després tenir-los a caixa. “Repartir o reinvertir? Aquesta és la qüestió”, diria Hamlet si tingués una empresa familiar.

El butlletí matinal del diari, Bon Dia Terrassa
Cada matí al teu correu. Gratis.

Llegeix la nostra política de privacitat per a més informació.

Publicitat
To Top