Els canvis en els rebuts del 2025 per la gestió dels residus als municipis

[Marc Béjar] L’aplicació de la nova taxa comarcal de tractament de residus ha generat un autèntic maldecap per a bona part de la ciutadania. El primer que cal especificar és que el nou tribut respon a una normativa europea que obliga els usuaris a pagar el 100% del cost a partir del 2025. Alguns consistoris van optar per traslladar ja aquest 2024 l’import als veïns, mentre que altres ho han assumit a través de les arques municipals, esperant un any a afegir el nou cobrament, de cara a l’exercici del 2025. Davant d’aquest escenari, els ajuntaments vallesans tenen diferents vies per a afrontar la qüestió: delegar la competència al Consell Comarcal, que ho gestioni l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o fer-hi front des del mateix consistori. Això explica que els contribuents rebin un o dos rebuts en funció de si es cobra la recollida i el tractament per separat o tot junt. En aquest punt, pesa també el model de recollida i reciclatge: hi ha municipis que no tenen sistema amb identificació d’usuari i altres que sí. En el cas del sistema Porta a porta o la Taxa justa, es calcula en funció de les aportacions de resta i orgànica. En la resta de municipis, els costos de tractament es repercuteixen de manera proporcional a tots els generadors de residus.

Qui tindrà dos rebuts?

Més municipis al Consell Comarcal. De cara a l’any vinent, a la llista de Rubí, Sabadell, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Sentmenat i Ullastrell, cal sumar-hi Rellinars, Vacarisses, Viladecavalls i Polinyà. Aquests deu municipis tenen delegada la gestió dels residus al Consell Comarcal per al 2025.

Com es calcula el coeficient?

A les localitats que li han cedit la competència, l’ens aplica un coeficient de tractament dels residus. Per a calcular el valor, s’utilitzen les dades que els mateixos ajuntaments faciliten al Consell, atenent la taxa de recollida del municipi. Aquesta ja incorpora les bonificacions i reduccions que la unitat familiar o activitat té aplicades per diferents variables, de manera que la taxa comarcal està contemplant indirectament les mateixes consideracions per rebaixar el cost per al ciutadà. Un increment o una baixada anual en el coeficient reflecteix si es recicla més o menys. El més alt el tindrà Polinyà -0,9740- i el més baix Viladecavalls -0,4410-. Aquests valors actualitzats es multipliquen per l’import de la taxa municipal, un fet que fa que l’impacte en els rebuts sigui diferent en cada localitat. Per exemple, pot donar-se el cas que un municipi congeli les taxes i, en canvi, la quantia acabi sent superior a la de l’any anterior per als veïns perquè el coeficient és ara més alt. O a l’inrevés.

Augment del 10% a l’AMB

Sis municipis més també abonen dues taxes diferents. Es tracta de Cerdanyola, Montcada i Reixac, Badia, Barberà, Sant Cugat i Ripollet. Són localitats que gestionen els residus a través de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), on ja han implantat els dos rebuts. Mentre molts consistoris creen el nou cànon de recollida d’escombraries o l’adapten per intentar cenyir-se a la normativa en vigor, l’AMB va apujar el preu de la segona part del paquet. La Taxa Metropolitana de Tractament de Residus (TMTR) costarà un 10% més de mitjana que aquest any. Com passa amb el coeficient del Consell Comarcal, la quantia és diferent en cada localitat -segons criteris comuns-. En aquest cas, la xifra resultant no es multiplica, sinó que se suma al rebut municipal. L’AMB explica que el canvi suposarà un increment d’entre 2,72 euros i 6,02 euros a l’any per al 71% de les llars que hi ha adscrites, recordant que en els dos darrers exercicis “no s’ha dut a terme cap increment significatiu”. Com passa en el cas del Consell Comarcal, poden existir localitats on es congeli o es rebaixi el cost del rebut municipal, però acabar pagant més en el muntant total del 2025 per l’augment en la taxa comarcal.

Un únic rebut

Finalment, set ajuntaments continuaran fent front al nou impost de tractament de residus en solitari: Castellar, Sant Quirze, Sant Llorenç Savall, Palau-solità, Gallifa i Matadepera. Tenir un únic rebut no és sinònim de pagar menys. Simplement, són els ajuntaments qui fan el càlcul i integren els serveis de recollida i tractament dels residus en un. En alguns casos, superant la suma de les dues taxes que es cobren per separat en altres punts. Una conclusió queda clara: la disparitat en la gestió dels residus a la comarca fa que l’impacte en la butxaca dels veïns variï considerablement en funció del municipi.