Rellinars i Vacarisses tindran xarxa de fibra òptica pública

[Sara Soler Torrico] El Govern de la Generalitat ha refermat el seu compromís per ampliar la xarxa de fibra òptica de titularitat pública. Aquest 2025, es preveu superar els 8.000 quilometres de xarxa desplegada, passant del 65% al 78% dels municipis catalans connectats a la xarxa. Entre aquests s’inclouen alguns municipis del Vallès Occidental com Rellinars, Vacarisses, Sentmenat, Sant Llorenç Savall i Gallifa. L’objectiu fixat és permetre a tots els municipis catalans tenir un punt d’accés a aquesta xarxa d’alta velocitat al final de la legislatura. De fet, ja des del seu inici s’han desplegat prop de 1.000 quilòmetres nous de la xarxa, arribant a aquest 65% del total. Amb el desplegament que es completarà aquest any, s’incorporaran 1.400 quilòmetres més de xarxa de fibra òptica de titularitat pública, fent possible que 121 municipis més quedin connectats a la infraestructura. Incorporar aquests nous trams de fibra òptica aquest any, a més de les noves obres per continuar expandint la xarxa, representen 91,5 milions d’euros d’inversió. Si ho afegim a la inversió acumulada des de l’inici del projecte, aquesta ja supera els 300 milions d’euros. Així i tot, segons el Govern de la Generalitat, encara faltarien uns 100 milions d’euros més per a poder acabar d’arribar a tots els municipis catalans.

Què permet la xarxa pública?

La infraestructura de fibra òptica permet connectar les seus i serveis públics, a més que s’obre a les operadores privades de telecomunicacions. Aquestes, gràcies a la xarxa, poden promoure el desplegament de serveis de connectivitat a la ciutadania i a les empreses a tot el territori. Tanmateix, els objectius principals del Govern català de garantir l’accés a la fibra òptica a tot el país no deixen de ser la preservació de la cohesió territorial, la igualtat d’oportunitats, l’impuls del teixit econòmic, la superació de la bretxa digital i el foment del progrés econòmic i social a tota Catalunya. L’estratègia de connectivitat connecta les seus públiques, com escoles i centres de salut, i, per altra banda, ofereix una infraestructura oberta als operadors de serveis de connectivitat a localitats on, per les lògiques de mercat, no hi arribarien.