El govern de Bellaterra descartaria marxar de Cerdanyola i annexionar-se a Sant Cugat si això implica perdre l’estatus d’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Així ho ha afirmat el seu president, Josep Maria Riba, en una entrevista a l’ACN, en ple procés perquè Cerdanyola elabori un informe que ha d’enviar a la Generalitat perquè decideixi si aquesta zona del municipi i la de Can Fatjó dels Aurons han d’integrar-se a Sant Cugat. La Comissió Bellaterra és Sant Cugat va recollir el 2019 signatures amb més d’un 60% del cens favorable a canviar de municipi. Ara, el col·lectiu manté que cal marxar de Cerdanyola per la manca històrica de vincles i d’inversions, i posteriorment acordar quin estatus ha de tenir Bellaterra dintre de Sant Cugat.
La comissió sorgida d’un moviment veïnal va recollir 1.230 signatures que avalaven amb més de la meitat del cens representat la separació respecte a Cerdanyola i l’annexió a la veïna localitat de Sant Cugat. Al·legaven que el vincle és més fort amb aquest municipi, tant per proximitat geogràfica com per al dia a dia, on molts veïns del barri solen fer vida.
El consistori cerdanyolenc, però, va reconèixer 1.133 de les signatures lliurades, en considerar que hi havia part de les persones signants que no es podia validar que vivien a Bellaterra. La separació, a més, preveu els terrenys corresponents a l’àmbit de Can Fatjó dels Aurons, que no forma part de Bellaterra, però que es troba en el mateix cantó de l’autopista AP-7, via que els separa de Cerdanyola i també de Sant Cugat. Això, però, no inclouria la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que no forma part de Bellaterra, ni tampoc el Parc de l’Alba, la zona en ple creixement de Cerdanyola al voltant del Sincrotró.
Marxar, però no a qualsevol preu
El president de l’EMD de Bellaterra, Josep Maria Riba, assegura que el mandat democràtic obliga a mantenir pols ferm en el procés de desvinculació de Cerdanyola. Ara bé, amb un matís: preservar l’estatus actual. “Per a nosaltres té molt pes l’EMD, si per anar a Sant Cugat hem de perdre-la sense saber si realment la tornarem a tenir, com a govern no ens convenç”, ha assegurat Riba. Això faria que rebutgessin la integració a Sant Cugat del Vallès: “Ho descartaríem”. D’acord amb el que han manifestat tant l’Ajuntament de Cerdanyola com el de Sant Cugat, la creació de l’EMD es deriva d’un acord de ple del municipi del qual forma part. En conseqüència, la sortida d’un municipi deixaria en paper mullat aquesta declaració.
“Per a nosaltres té molt pes l’EMD, si per anar a Sant Cugat hem de perdre-la sense saber si realment la tornarem a tenir, com a govern no ens convenç”, ha assegurat Josep Maria Riba, president de l'EMD de Bellaterra
No obstant això, Riba ha assegurat que els seus serveis jurídics no tenen clar aquest punt: “No hi ha jurisprudència ni casuística, quan es parla de les causes de dissolució de l’EMD no hi figura el canvi de municipi, són interpretacions legals sobre les quals es basen alguns informes”. Amb tot, Riba sosté que el canvi de municipi, sempre que es mantinguin com EMD, respondria a una connexió geogràfica més propera al nucli de Sant Cugat que amb el de Cerdanyola, així com al perfil sociodemogràfic dels bellaterrencs i els hàbits de consum de compra i oci, que decanten la balança en favor del municipi al qual plantegen annexionar-se. A això s’hi sumen els dèficits històrics en la relació amb Cerdanyola, en inversions i també en infraestructures.
La Comissió Bellaterra és Sant Cugat, però, considera que cal marxar de Cerdanyola de totes totes. Miquel Vázquez, president del col·lectiu, ha assegurat que en les darreres dècades l’Ajuntament no ha donat resposta a la creixent desafecció entre una part important del veïnat, un fet sumat als hàbits de consum: “El poble bellaterrenc va a comprar i a les escoles a Sant Cugat, i molta gent també hi va al CAP”, ha apuntat, tot i que inicialment el centre d’atenció primària de referència es troba al barri cerdanyolenc de Serraperera.
