Les últimes excavacions al subsol del Monestir de Sant Cugat del Vallès, que originalment eren per investigar els moviments estructurals del complex, han topat amb restes d'una de les torres angulars de la fortificació romana del segle IV. Concretament, s’ha trobat part del nucli de la torre, feta de massa de morter i pedra, i s’ha pogut comprovar que els blocs exteriors de l’estructura van ser espoliats, és a dir, retirats i utilitzats en algun moment posterior.
Durant les excavacions també s’ha trobat una tomba que segueix el patró de les tombes situades al davant de la façana de l'església, cosa que ha permès confirmar el desenvolupament d’un cementiri alt-medieval. L'aparició de la sepultura és especialment important perquè permet relacionar les restes trobades a l'interior de l'església amb les troballes durant excavacions anteriors a l'exterior de l'edifici. D’aquesta manera, l’equip d’arqueòlegs, liderat per Pere Lluís Artigues, podrà avançar en la reconstrucció de la història del monestir, des de temps romans fins als usos funeraris medievals.
Les obres d’excavació, elaborades per l’arquitecte Josep Lluís Ortega Blanco, s'han focalitzat en el mur de la façana sud del Monestir, començant per la capella de Santa Escolàstica, aprofitant que s'havia retirat el retaule per ser restaurat. Aquest pas previ va deixar al descobert diverses esquerdes que evidenciaven que l'edifici patia petits moviments estructurals. La direcció de l'obra, però, va assegurar que els moviments estaven "controlats".
