Parts que són de ningú i que, a la vegada, són de tots

Era l’any 1987 quan es va fer la fotografia antiga que podem contemplar avui. El passeig del Vint-i-dos de Juliol, llavors, era gairebé un somni de projecte que acabaria convertint-se en una de les artèries principals de la ciutat. Aquesta part que podem observar pertany al barri de Ca n’Aurell. I és que aquestes vies tan llargues i que transiten per moltes parts de la població tenen aquesta qualitat, que en realitat no pertanyen a ningú i, a la vegada, pertanyen a tots. [bafg id="391083"] Fotos:Arxiu Diari de Terrassa / Alberto Tallón El nom del passeig és una data significativa, això és una evidència. No es posa un nom com aquest si la data en qüestió no és rellevant, sigui per a la ciutat o per al país. No es posa per posar. En aquest cas, el nom és una mena de recordatori d’uns fets que van succeir durant la tercera guerra Carlina de l’any 1872. És una història una mica llarga d’explicar, però és fàcil de trobar informació “tirant” del vell amic Google. A la imatge del passat veiem poc cotxe, un d’ells clarament abandonat i que ha començat a rebre les bretolades que acostumen a rebre els vehicles que queden a mercè dels brètols. A la imatge actual veiem més cotxes, però no pas més persones. No sabem si l’única que es detecta és la mateixa, però tot fa pensar que no, que és una de diferent. Tampoc sabrem mai si la del passat és parenta de la d’ara.