Panoràmiques que canvien molt poc o gairebé gens

Seguint una mica en la línia dels últims dies, toca repassar els indrets de la ciutat que han experimentat les variacions lògiques pel pas dels anys, però que mantenen certa igualtat respecte a les imatges que podem veure de segles anteriors. La composició d’alguns carrers o, més aviat, els edificis que hi anem trobant, ja no són els mateixos encara que, en moltes oportunitats, continuen oferint certes similituds pel que fa a forma o alçada. [bafg id="392516"] Arxiu Municipal  i Rafael Aróztegui És el cas d’avui, amb dos edificis principals que no semblen diferir molt respecte als que poden contemplar a l’actualitat. Evidentment, molts dels elements que apareixen han desaparegut o s’han transformat de forma absoluta. El temps, que tot ho desgasta, o els avenços, que també tot ho desgasten o, millor dit, que tot o canvien. La placeta, per exemple, de la qual ja vam parlar, sembla un solar, com si estès pendent d’una metamorfosi definitiva. A la resta de protagonistes muts, els edificis dels costats, poden variar alguns detalls, com l’alçada, si bé, en definitiva, componen un panorama molt semblant i que no presenta moltes dificultats quan es tracta d’ubicar cada indret. Les vistes, amb les diferències patents dels anys, tenen certes aproximacions i, l’espectador, el que s’ho mira, no podrà evitar enfrontar la seva mirada amb l’altra mirada.