Si ha quedat millor que abans, es diu i no passa res

S’ha de reconèixer que la plaça de Salvador Espriu, com queda reflectit a la foto actual, va quedar força bé. Si ens fixem en la imatge més antiga, que és de l’any 1988, podem comprovar com era el tros quan l’estaven construint. Encara podem observar, a les dues instantànies, les lletres que determinen que aquell edifici pertanyia a la Sociedad General de Electricidad. Eren altres temps. Uns temps pretèrits que, com veiem, han donat pas a un paisatge molt més modern i actual. [bafg id="397368"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui És curiós veure com s’anaven implantant les palmeres, aquest arbre tan present en moltes parts de la ciutat. Fins i tot, hi ha un camp de futbol, on juga el Jabac, que porta aquest sobrenom, i tothom el coneix com el camp de les Palmeres. Gairebé tot el que es veu a la foto del passat ja experimentat una mutació rellevant. Per exemple, la part dreta de la Sociedad aquesta d’electricitat, va donar pas a un carrer, el de Joan Corominas. No és el primer edifici que, una vegada s’ha arreglat, passa a ser un carrer o una plaça. D’exemples, a aquesta ciutat, n’hi ha més d’un. Per això en deien la ciutat del fum o la de les xemeneies. El cas és que, no es pot negar, la zona va quedar prou atractiva i molt més de població moderna que llavors. Ara, probablement, ho veiem molt natural per la quotidianitat, però, llavors, era fer un pas endavant.