Els carrers més llargs sempre es recorden

Costa una mica evitar-ho i més si ets d’aquella època. Si es parla del carrer del Pare Llaurador, a la memòria ve un cèlebre bar, ja desaparegut. Es deia “El Cortijo” i allà s’hi aplegava una bona part del jovent de llavors que sortia a la nit els caps de setmana. No surt a cap de les dues fotografies d’avui, però si la part del carrer que es pot veure al seu principi, si et dirigeixes a la Rambla d’Ègara. [bafg id="401399"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón En segles més anteriors, aquest carrer era conegut com el camí de Terrassa a Montserrat i el seu nom actual, segons es diu al blog “Records de Terrassa”, és en record d’un frare del Convent dels Recoletos de Sant Francesc. En la imatge de l’any 1994, es pot veure en detall les obres per remodelar aquest carrer que, sense ser el de més circulació de la ciutat, déu-n’hi-do la de cotxes, motos i altres vehicles que suporta cada dia. I també hi passen moltes persones, en direccions diferents. És força llarg i creua una bona part del territori del barri de Ca n’Aurell fins a morir a la Maurina. Els carrers llargs, encara que no ho sembli, acostumen a ser més recordats que els més petits. Els carrers amples, possiblement també. Aquí, allò del pot petit i la brevetat sembla que no lliga gaire. Actualment, aquest carrer ja té el rostre que es començava a endevinar aquell any 1994, quan es va decidir fer-li una passada.