La seriositat del moment als rostres

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui

Rambla d’Ègara (1979-2026)

La manca d’informació d’algunes de les imatges més antigues que van desfilant per aquesta secció impossibilita, en més d’una ocasió, poder filar prim amb tot el que es pot observar en elles. Li passa a la que apareix avui, que és de 1979, any que va començar en un dilluns, i que ensenya a unes persones protestant per algun motiu, però no s’especifica en cap moment cap on anava dirigida la reivindicació. Això permet fabular més que res, ja que no hi ha cap certesa que es tractés d’una manifestació, una vaga o altres possibles mobilitzacions.

Més vella

Tot el que es pot visionar a la instantània més vella, tret de les persones humanes, com agrada dir ara,   transporta als lectors a altres dimensions, no desconegudes, com la sèrie televisiva, però sí que molt diferents a les perspectives actuals. Des dels bans de pedra, aquells de color blanc d’aquella època, admetem-ho, bastant incòmodes passant per model de cotxe que presideix el paisatge a la part esquerra.

En general, tot plegat ens trasllada a una dècada molt de blanc i negre encara, a pesar que el color ja estava dominant. Els protagonistes de la fotografia sabien que els estaven fotografiant i en els seus rostres es reflecteix la seriositat del moment. Alguns se’ls veu emetent algunes paraules, segurament de protesta mentre altres sembla que picaven de mans.
Picar de mans pot significar de tot, agraïment, asseveració o queixa. El que suposa que una acció pot voler dir una cosa o l’altra, depenent de l’entonació o la virulència emprada.