Fotos: Ricard Domènech - Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Carrer del Pare Llaurador 1989 - 2026
La fotografia més vella de les dues que es veuen avui, que és de 1989, any de la inauguració a París de la Piràmide del Louvre, es va fer perquè s’estava procedint a tornar a numerar els carrers, és a dir, que es canviaven els números de cases, blocs de pisos i locals. Són accions que segur que són necessàries, però que també poden comportar alguna dificultat que, el temps, s’encarrega d’anar apagant.
- Carrer del Pare Llaurador 1989
- Ricard Domènech - Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer del Pare Llaurador
- Nebridi Aróztegui
És de suposar que són actuacions irrenunciables i si els que manen o els que gestionen aquestes activitats ho decideixen, deu ser perquè no hi ha retop. És el que passa amb moltes de les diverses coses que van passant en un any a una localitat com aquesta. Obres per arreglar un tros, per exemple, que no acostumen a fer el pes a tothom, però que si s’acaben duent a terme és per un motiu que va encaminat al bé de tothom.
La instantània està centrada en un carrer, el del Pare Llaurador, però podria haver passat i devia passar en altres dels de la zona. El paviment, respecte a la foto d’aquest any, no té res a veure i es nota que, en aquest camp i en molts altres, l’evolució és bastant rellevant per no dir que ho és del tot.
Dia de pluja
La imatge antiga es va fer un dia de pluja i els paraigües que es veuen així ho acrediten. Ahir també va ploure, però no pas quan es va fer la foto actual. Coses del destí. Els vehicles, fins i tot, podien aparcar, un altre detall no menor, que es va repetint en moltes de les fotos que van circulant per aquest espai. Tampoc caldria tornar-ho a mencionar, no?
