Fotos: Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Carrer del Tren de Baix (1988-2026)
A la imatge més vella de les d’avui, que és de 1988, any en el qual Michael Dukakis va perdre les eleccions a la presència dels Estats Units, es plasma com va quedar aquesta part sense les vies dels Ferrocarrils de la Generalitat, coneguts per “tutti quanti” com els Catalans. Es veu tota un reguitzell d’elements encara per polir per acabar de bastir l’enclavament tal com el veiem en els nostres dies. Restes de vegetació, principalment, i aquells pals fets de ciment que suportaven la línia elèctrica amb la qual funcionaven els combois.
- Carrer del Tren de Baix 1988
- Ricard Domènech/Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer del Tren de Baix
- Nebridi Aróztegui
Els edificis, en general, també van experimentant una sèrie de variacions rellevants, sense entrar en altres particularitats. Per on circulaven els vagons del tren, ara ho fan tota la classe possible de vehicles que es dirigeixen cap als carrers que obren la ciutat. Cotxes, motos, furgonetes, campions, autobusos i patinets són els amos del tros. El tren i tot el que comportava, ja només és un petit episodi en les memòries de les persones que van viure’l en directe.
Les dues línies
El soterrament de les dues línies de tren que passen per la població va permetre espais completament nous i adequats a uns temps que demanaven canvis i més canvis, però no només en el que respecta a la mobilitat.
Noves ubicacions que van millorar carrers i barris per tal d’apropar-se a una era molt més moderna. Enrere van quedar les peces que componien el puzle d’èpoques que ja no tornarien. Algunes, per sort, es van quedar obsoletes.
