Ni màgia ni escapisme, era així, tal com es veu

No es tracta d’un enginy d’un màgic, ni un truc d’escapisme ni res semblant. Encara que no ens ho pugui semblar, les dues fotografies d’aquesta edició són de la mateixa ubicació de la ciutat, situada entre els carrers de Topete i de la Riba. Un lloc que, durant molts anys (la instantània antiga és dels anys cinquanta), va acollir una benzinera, quan era un fet ben quotidià, que aquests establiments estiguessin en zones molt cèntriques de la ciutat. Ara, ja no és tan habitual, per no dir que gens. [bafg id="403644"] Fotos: Arxiu Municipal de Terrassa i Nebridi Aróztegui Mirant la imatge de 2022, pensar en la possibilitat que aquest tros fos la seu d’un establiment dedicat a assortir els vehicles de gasolina o altres energies, pot semblar un invent. Eren altres èpoques i altres moments. Llavors no era estrany veure una gasolinera a llocs com aquests. Per a moltes persones, és probable que tot faci olor de muntatge, però no és així. És tan real com que cada dia surt el sol. Això de les benzineres tant a l’abast era una bona idea en els temps de la joventut en moto. A vegades, era necessari proveir-se i , d’aquesta manera, no et veies obligat a anar més lluny per poder omplir el dipòsit i poder traslladar-te còmodament per la ciutat. Bé, omplir el dipòsit era una mica com El Dorado, una mena de quimera que gairebé mai es podia assolir.