La publicació del nou cens oficial de la riuada de 1962 no marca un punt final, sinó l’inici d’una nova etapa de memòria col·lectiva. Amb 189 víctimes mortals confirmades, l’atenció se centra ara en les escletxes que la burocràcia del franquisme va deixar obertes: les persones no identificades i les que van desaparèixer sense que mai se’n trobés el cos.
Per intentar tancar aquestes ferides, l’Ajuntament de Terrassa, l’Arxiu Històric i l’Associació de Niños Desaparecidos iniciaran una crida oberta a la ciutadania. El tret de sortida serà una jornada pública el pròxim 8 d’octubre a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’objectiu és bidireccional: que els veïns puguin aportar fotografies o documents de l’època, però també que les famílies que busquen respostes puguin consultar fons documentals i objectes personals per reconèixer els seus propers més estimats.
“Es tracta de posar nom i cognom a les persones no identificades i de trobar els desapareguts. És una informació que té la ciutadania i el moment de fer-ho és ara o mai”, emfatitza Marga Rodríguez, cap del servei de Recursos Naturals i Sostenibilitat de l’Ajuntament. Com a exemple, es podran examinar des d’imatges dels cossos -en casos concrets-, d’objectes particulars com rellotges fins a fotografies de dies posteriors on es veuen afectats fent filera per demanar mantes. L’estratègia preveu accions directes als barris més afectats per les rieres i als casals de gent gran: “Si volem testimonis reals, hem d’anar a buscar persones que com a mínim tinguin 80 anys”.
Per la sensibilitat del material i per protecció de dades, el procés no serà una crida indiscriminada, sinó que se centralitzarà a l’Arxiu amb l’assessorament d’arxivers professionals. “Són casos molt delicats i volem acompanyar la gent d’una manera propera i personalitzada”, afegeix Rodríguez.
Futures possibles investigacions
En paral·lel a la memòria oral, la investigació històrica manté vies obertes sobre el paper de les institucions. L’Arxiu Històric ha aconseguit incorporar fons clau del Govern Civil de Barcelona, incloent-hi la correspondència directa entre el governador i Madrid sobre la gestió dels aiguats. “Hi ha molta documentació valuosa pendent de buidar sobre com es quantificaven les donacions i com es demanaven aquests recursos”, explica l’historiador Marcel Taló.
Aquestes línies de recerca es podrien ampliar en el futur cap als arxius privats, fons d’institucions religioses i la documentació estatal a Madrid per esclarir quines decisions polítiques es van prendre des de la capital. “Amb tot, ara estem centrats a tancar el cens”, conclou Taló. Terrassa activa així un llistat viu que no es dona per conclòs mentre quedi un sol nom per recuperar.
Com puc participar de la crida?
La campanya de participació ciutadana arrancarà el pròxim 8 d’octubre amb una jornada a l’Arxiu Històric de Terrassa. L’Ajuntament i l’Arxiu Històric, en coordinació amb l’Associació de Niños Desaparecidos de la Riada 1962, oferiran atenció personalitzada a totes les famílies que vulguin consultar fotografies de l’època o identificar objectes personals de les víctimes. Així mateix, es convida els veïns a aportar imatges o fons documentals propis per ajudar a reconèixer persones afectades. L’atenció als fons reservats requerirà identificació prèvia.
