Transformant una dita segons la conveniència

És el carrer Nou de Sant Pere, no cal que jugueu a les endevinalles. No sé si era fàcil, però hi ha qui no l’ha encertat a la primera. [bafg id="406916"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Les imatges que presentem a aquesta edició no ens mostren obres, ni reparacions de carrers ni altres arranjaments. Simplement, es veu aquesta part del carrer en dues etapes ben diferenciades de la història: de l’any 1991 i d’aquest 2022. Una de les diferències més que evidents és l’estretor del carrer. Si ens fixem detalladament en la fotografia més antiga, comprovarem que hi ha com certa amplitud i els cotxes circulen ben oxigenats, sense pressió. A la imatge actual, el que contemplem és un carrer amb moltes similituds, però amb una reducció pel que fa a l’amplada. La resta de vistes del paisatge, podem dir que no han experimentat gaires mutacions. Hi ha una dita típica en el món del comerç en general, que parla de “carrers mullats, calaixos eixuts”. És a dir, si plou, mala peça al teler per a les botigues i altres negocis. Doncs, fent una mica una associació, podríem dir que “carrers d’avui, carrers estrets”. Pot semblar una incongruència, perquè de carrers estrets d’èpoques més medievals, n’hi ha un fotimer. Però són carrers que, de sempre, no han admès, per la seva dimensió de Lil·liput, la circulació de vehicles, si més no dels de quatre rodes.