De detalls deliciosos a elements un pèl decrèpits

No es pot negar que entre les dues instantànies hi ha una col·lecció de diferències més que palpables. Estem a la carretera de Martorell, a l’altura d’on ara s’aixeca un edifici solemne com és el de Foment, si ens cenyim a la imatge actual. Si repassem la fotografia vella, la de l’any 1990, veurem com llavors d’aquest edifici, no hi havia ni un totxo. Ni mig totxo. [bafg id="417875"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Hi ha detalls que no els podem passar per alt. Per exemple, que continua en ple rendiment un dels bars ja històrics de la ciutat, com és Cal Segarra, com podem comprovar a la dreta de la imatge. La moto aparcada a la porta, és tot un símbol de temps pretèrits, amb costums més laxos. També són una delícia els cartells de la part esquerra, amb anuncis d’aquelles èpoques que, en aquesta oportunitat, es refereixen a models de cotxes ja inexistents o a reivindicacions sindicals. No és cap delícia, però si entranyable la decrepitud de les parets de la banda esquerra de la fotografia. Denoten els panorames d’aquells anys que, inevitablement, s’exposen en blanc i negre. Mostra senyals de la mateixa decrepitud el semàfor, que s’aixeca esvelt i agraciat a la foto actual, i es veu sobrepassat pels esdeveniments quotidians a la foto més antiga. El bloc de pisos al fons, sembla no haver variat gaire.