Fotos: Miquel Mundet / Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Pont de Montserrat (1977-2026)
Possiblement sigui només una percepció, però la veritat és que els ponts no tenen la valoració que mereixen. Són elements importantíssims, que ajuden a connectar territoris, i que permeten la circulació de persones, vehicles i altres d’un cantó a l’altre, encara que siguin camins innecessaris o direccions que no portin a enlloc. Si es fa memòria, es poden recordar ponts repartits per tot el planeta molt famosos que, sovint, el món del cinema els ha enlairat cap a altres cotes. Exemples? El Golden Gate de San Francisco el Tower Bridge de Londres, el pont de Brooklyn de Nova York, el Ponte Vecchio de Florència o el Rialto de Venècia. N’hi ha més, molts més o potser no tants.
- Pont de Montserrat 1977
- Miquel Mundet / Arxiu Diari de Terrassa
- Pont de Montserrat
- Alberto Tallón
El pont que apareix a la imatge de fa més temps, que és de 1977, any en què la tenista britànica Virginia Wade va guanyar a Wimbledon, és el pont de Montserrat i, com es pot llegir, per sota hi passa (si s’escau), la riera de les Arenes. La diferència del pont de llavors amb el que es pot observar a la instantània d’ara és abismal, com se sol dir. No tenen res a veure i per a moltes persones seria difícil endevinar que es tracta del mateix.
Arranjant la zona
Un esbós de màquina, a la part esquerra de la foto del passat, ens fa pensar que s’estava arranjant la zona. També sembla confirmar-ho un grup de tres persones que es veuen al cantó dret de la imatge, a sota del pont. Podria ser que estiguessin controlant alguna acció que s’estava duent a terme o alguna que s’havia de fer. Res a veure amb el pont de l’actualitat. Res.
