D’enclavaments embellits i dies de manca d’inspiració

Seguint amb la zona de Vallparadís, que iniciàvem amb una petita sèrie de dos capítols el dissabte passat, avui ens endinsem en un tros que, amb una altra perspectiva, ja vam analitzar fa unes setmanes o mesos. Estem en una part de la ciutat força concorreguda, amb un pas intens de vehicles que es dirigeixen, inevitablement, camp a avingudes llargues. [bafg id="418927"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Cal admetre que aquest tram de la ciutat s’ha guarnit o, potser millor, embellit, de manera que, tot plegat, té un bon aspecte. No vol dir això que, a la instantània més vella, la de 1994, l’escena sigui un passatge del terror. No. Però a la imatge actual, en general, tot sembla molt més ordenat i polit. Com, a curiositat, els cotxes de la banda dreta, la que dona al Bar Culla, del qual ja vam parlar en una anterior ocasió, estan aparcats de formes diferents. En la foto més antiga, els veiem situats d’una manera mentre que, a l’actual, formen en bateria. Tampoc, podríem dir, és un detall cabdal, però d’alguna cosa hem d’escriure i era un bon moment per destacar aquesta circumstància. Per l’edifici de la banda dreta han circulat molts negocis, de diversos sectors. Coses del pas del temps, els canvis de comerços, qüestió que hem tractat altres vegades. No s’acaba la corda, en tenim i per estona, però no sempre hi ha la mateixa inspiració.