Preguntes que, en realitat, no porten enlloc

Tot i que el costum no ens deixi veure el bosc, està clar que aquesta ciutat es compon de petites o grans joies. Monuments i edificis que conformen el patrimoni de la població són la base per tenir una alta consideració de tot el que pot oferir en l’àmbit cultural. És el cas d’avui, amb aquest pati interior de la Casa museu Alegre de Sagrera. [bafg id="422455"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón No abordarem (i no perquè no ho mereixi) tota aquella col·lecció d’orígens, història i les aventures dels que van viure aquí, dels que la van aixecar o dels que hi van viure ni que fos un dia. Si entrem en comparacions, poc a dir. La fotografia d’anys anteriors, concretament de 1993, no difereix en termes generals de la d’ara, de 2022. Està clar que hi ha detalls que diferencien les dues imatges, però no són tants com es podria esperar. Possiblement algunes referències a les plantes i poc més. La pregunta seria: si una casa que es converteix en museu, representa que guanya en categoria? És més casa o és més museu? Si fos un museu de sempre, podria passar a ser casa, passant a anomenar-se Museu Casa Alegre de Sagrera? Són preguntes absurdes, molt possiblement, però ningú té la patent de fer-les i, per tant, avui ha tocat fer preguntes que, en realitat, no porten enlloc. Una pregunta mai ha de fer mal, fins que el fa de veritat.