Locals tancats a l’espera d’algunes ofertes

A la imatge de 1995 es pot comprovar l’activitat d’un establiment del sector de la restauració, el Frankfurt Cremat que, tot i portar el nom del carrer del costat, també tenia la seva entrada o sortida per la Plaça Vella. La fotografia més antiga ho evidencia. La més actual, feta fa unes hores, revela el nom del local abans del seu tancament definitiu. Era el Nou Cremat, una fórmula més que habitual quan algú es queda un negoci d’aquestes característiques o d’aquest ram. [bafg id="431998"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui L’objectiu, diguem-ho clar, és desmarcar-se dels que ho regentaven abans, ho fessin bé o malament. Perquè tothom vol que la marca, el segell del seu bar o comerç en qüestió, sigui el seu. Totalment lícit i comprensible. És de llei que cadascú vulgui imprimir la seva petjada en tot allò que controla o genera. L’establiment està tancat, a l’espera que els propietaris o qui sigui posi en marxa una nova aventura empresarial que, com passa sempre, s’espera que sigui ben plena i rica en satisfaccions. Hi ha cartell que anuncia que el local està disponible i, per tant, s’esperen ofertes o opcions per treure-li rendiment. Està clar que la zona s’ho val. Al bell mig d’una plaça cèntrica a més no poder. El preu del lloguer o d’una possible venda, tanmateix, estarà a l’altura del lloc i dels possibles clients. Ni teva ni meva.