Un possible “déjà-vu” i els que quadren les imatges

La imatge antiga, que correspon a l’any 1990, es va fer el dia de la inauguració dels canvis o arranjaments que es van fer llavors al pati de l’ajuntament. Com mostra la imatge més actual, no hi va haver molts canvis, però va ser un rentatge de cara en tota regla, com els que s’acostumen a fer a equipaments municipals. [bafg id="434134"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón En el joc de les cinc, set, 45 o 21.000 diferències, tant s’hi val, els participants ho tindrien molt assequible. Es veuen sense gaires esforços. Està tot tan igual, fins i tot sembla que els arbres són els mateixos, que es podria fer passar una per l’altra. Només el color, gairebé, estableix una desacordança entre les dues instantànies. No sempre és fàcil clavar l’escena i, en aquesta ocasió, s’ha aconseguit d’allò més bé. I és que la tasca del fotògraf, en aquesta secció, és aquesta, mirar de filar el més prim possible. La tasca del que escriu és, simplement, descriure allò que es veu i, a vegades, allò que no es veu. Ara, en aquests moments, una mena de “déjà-vu” treu el nas per les tecles de l’ordinador, recordant que, molt possiblement, ja s’ha parlat d’això, de la perícia dels fotògrafs a l’hora d’enquadrar les dues fotografies. A més de prémer el botó, també han de calcular-ho tot al mil·límetre per tal que tot quadri i les imatges casin a la perfecció.