Portes no giratòries fetes amb poc gust

Toca continuar amb fotografies amb una relació directa amb entitats relacionades amb el sector de la salut. Si algú no ha vist mai com era l’entrada del CAP Rambla en èpoques pretèrites, farà bé de plantar la seva vista a la imatge antiga d’aquesta edició, que és de l’any 1986. [bafg id="439239"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Estem parlant d’uns anys que podrien posar a la balança com a antics, gens moderns. Ho evidencia la fotografia actual, que ja ens ensenya un edifici més galdós, amb portes automàtiques i tot. És més que possible que les persones que surten a la imatge del passat mai s’haurien imaginat un canvi d’aquesta magnitud.Fins i tot, és probable que tampoc imaginessin llavors que les portes s’obririen soles ni altres detalls que es poden observar a la instantània de 2022. Recordo que, llavors, fins i tot es podia fumar als passadissos d’alguns centres sanitaris, una barbaritat que, amb la perspectiva del temps, no acabes d’entendre. Eren altres èpoques, com diuen els més veterans. No feia molt que havien passat fets convulsos i, llavors, encara n’hi havia. El cas és que l’edifici té una cara ben diferent, per sort. Les portes que podem contemplar a la foto vella són horroroses, s’ha de dir ben alt i ben clar. Potser, en aquells die eren molt de moda, però amb la vista d’ara, són per no creuar-les ni a punt de morir.