Un semàfor inesperat i un mur ben blanc

L’any que va morir l’escriptor Isaac Asimov, es va fer la instantània antiga que toca avui. Era 1992 i aquella imatge ens mostra l’avinguda del Vallès, sense cap vehicle que hi circuli. A la fotografia d’avui en dia, de 2023, tampoc és que passin molts cotxes, si bé n’apareix un que està aturat, a l’espera que el semàfor canviï del vermell al verd, pas ineludible per poder continuar el camí. [bafg id="444644"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón En la posada en escena del semàfor podria estar el quid de les diferències entre les dues fotos. En general, tot sembla bastant igual i la presència d’aquest aparell que permet o barra el pas, és allò que, més aviat, les diferencia. A la foto actual, el mur del costat, a la dreta, ensenya el pas del temps i ja no té aquella pulcritud ni aquell color tan blanc de 1992, any en què va néixer la portera del FC Barcelona, Sandra Paños. Tota part del carrer acaba embrutant-se i, encara que es netegi, sempre queda aquella part del pas del temps. Es deterioren els murs, està clar, i aquest no podia ser una excepció. En línies generals, el paisatge que podem visionar en ambdues fotografies és d’una placidesa que no acaba de ser una realitat. Diàriament, per aquesta avinguda, hi marxen vehicles de totes les famílies, alguns de particulars i molts d’altres pertanyents a empreses.