Quan les obres s’acaben, tot s’oblida

Tornem a aquesta ubicació d’alt reconeixement de la ciutat com és la Plaça Vella, des d’una perspectiva bastant diferent que la que es va publicar ahir, encara que, també, en plenes obres de reparació dels espais. Podem contemplar una panoràmica que ens transporta a la visió d’una persona que ve del carrer dels Gavatxons i pot veure a la seva esquerra el Sant Esperit. [bafg id="460638"] Fotos: Rafael Aróztegui i Nebridi Aróztegui  La foto del passat, que tot i ser en color, és la de sobre i és de 1995, any de l’estrena de la selecció de futbol de Bòsnia i Hercegovina amb el seu primer partit oficial contra el combinat d’Albània. Es pot observar que l’entrada d’aquesta part a l’aparcament encara estava per acabar. Eren altres temps i, llavors, aquesta obra que havia suposat més d’un enrenou per la normal circulació de les persones per aquest punt de la ciutat, semblava inacabable. No direm que es feien paral·lelisme amb la Sagrada Família de Gaudí, però gairebé sí. Les obres sempre sembla que duren molt més de què estava previst. Passen els dies lentament i els escenaris als quals estàvem acostumats són altres, amb pols, soroll i traves als vianants. Unes obres poden alterar les imatges que tenim d’un carrer o d’una plaça o d’una avinguda. Es fan amb bon fi, està clar, però no sempre agraden a tothom. Quan s’acaben, tot s’oblida.