De l’opulència a les vaques més magres

El paisatge de la fotografia de més antiguitat, que es va fer l’any 1993, denota una zona una mica desertitzada a causa de les obres que eren la prèvia del panorama que es pot veure a la imatge d’ara, de 2023. La visió, en aquest cas, és des de la placeta de la Creu, una ubicació no gaire gran, però que serveix de mirador per a quan hom es dirigeix cap a les esglésies de Sant Pere, que estan a tocar. [bafg id="462828"] Fotos: Rafael Aróztegui i Alberto Tallón Hi ha elements que es mantenen, com la farmàcia, si bé amb una cartelleria molt més actual. No vol dir això que el rètol de 1993 fos una carraca, però sí que en aquest aspecte ha millorat. En aquestes coses, com en moltes d’altres, l’evolució queda marcada en molts aspectes que els que es dediquen al disseny o altres disciplines relacionades, ens sabrien informar molt més acuradament. A 1993, any en el qual les Nacions Unides van admetre a Andorra com a nou membre, el rastre de l’opulència després dels Jocs Olímpics de Barcelona, un any abans, va deixar una societat en crisis i moltes persones ho van passar una mica malament. Passa sovint, que després de la bonança arriben les vaques magres. Un amic, que ja no hi és, sempre feia broma dient “s’ha acabat la misèria, ara arriba la pobresa més absoluta”. No anava gaire desencaminat.