La retirada d’uns roures morts

Fotos: Arxiu Diari de Terrassa / Nebridi Aróztegui

Passeig del Comte d’Ègara (1981-2025)

Els que hi entenen ho podrien corroborar: els arbres també arriba un moment en què se’ls acaba la seva existència. Si més no, a la referència de la fotografia més antiga de les dues que apareixen en aquesta edició, que és de 1981, any en què van assassinar el polític egipci Anwar el-Sadat, es deixa ben clar que la imatge escenifica com es retiren uns roures morts del passeig. Contrasta el moment luctuós amb les rialles dels operaris que es van encarregar de retirar-los, però no és en cap cas un retret, perquè és comprensible, i més fa uns anys, que et faci gràcia que et fotografiïn o que et filmin. 

No seria d’estranyar, tanmateix, que aquesta postura dels tres treballadors i la seva mirada alegre fos promoguda pel mateix fotògraf, que també passa allò de “posa’t aquí”, “somriu” o “mira cap allà”. No és cap trampa, és una manera de transmetre una situació real que no sempre es pot aconseguir perquè no s’hi és a temps o per altres circumstàncies.
Encara hi ha vestigis del passat, com el monument als caiguts que hi ha al fons. Per coses de la tècnica, el tractor que havia de traslladar els roures morts, sembla que sigui part d’aquest monument.  

Es manté la presència

Veure la instantània actual és satisfactori perquè es manté la presència d’arbres. Faltaria saber, a través d’alguna persona experta en la matèria, si són roures o altres espècies. Sempre és millor que una ubicació d’aquestes característiques tingui elements relacionats amb la vegetació. Vesteixen molt i són sans.