Fotos: Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón
Rambla d’Ègara / carrer d’Arquimedes (1994-2025)
Mai no plou a gust de tothom. És una frase d’aquelles que es deixa anar en una conversa, però que no necessàriament es diu en un dia de pluja. Amb el refranyer català no acabaríem mai, està farcit d’exemples amb la pluja com a actriu principal. “Boires baixes, pluges altes”, “El diner fa la pluja i el bon temps” o “Llampec gros, pluja o xafogors”, són algunes que no totes tenen una referència a la pluja com a inclemència meteorològica. Una dita molt tradicional és aquest joc de paraules, “És tard i vol ploure i la burra no es vol moure” i també allò de “Ploure a bots i barrals”. I aquell tros de cançó que diu “Plou i fa sol, les bruixes es pentinen”.
- Rambla d’Ègara / carrer d’Arquimedes 1994
- Cristóbal Castro/Arxiu Diari de Terrassa
- Rambla d’Ègara / carrer d’Arquimedes
- Alberto Tallón
Tota aquesta tira de paraules per fer d’introducció d’un article que repassa les diferències entre dues imatges, una la que correspon al passat, i l’altra que és del moment actual. La instantània més vella de les dues, que és de 1994, any en què Rosa Regàs va guanyar el premi Nadal de literatura, és molt clara: es va fer un dia que plovia, però no quatre gotes, no, plovia “a bots i barrals”.
Força preocupant
Certament, l’aiguat devia ser força preocupant i més en una ciutat que sempre té a la retina tot el que va passar amb les riuades de 1962. Es veu a la foto de fa més temps fins on arribava l’aigua i com estaven les voreres i els carrers.
La pluja, quan s’embraveix, fa una mica de por. Quan va augmentar la seva intensitat i l’aigua va guanyant terreny, cal no despistar-se perquè pot haver-hi caigudes i altres accidents. Sempre amb compte.
