D’arbres crescuts i de nanos que ja s’afaiten

Una vegada més, el contrast entre les dues instantànies el marca un únic objecte. En línies generals, aquesta panoràmica del carrer del Portal Nou, com si l’espectador vingués del carrer de Mosterol (que prompte serà protagonista d’aquest espai), no varia gaire. [bafg id="466974"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón La foto antiga, de 1994, i la nova, d’aquest 2023, se separen inexorablement per l’arbre, formós, ferm i voluminós a la imatge actual, i un simple projecte a la de fa uns anys. Hi ha alguna mena de conclusió a extreure de la diferència de proporció que es contempla a les dues fotos? No. Però si algun efecte ens indica el pas del temps i que anem envellint, és el creixement de persones o objectes animats com poden ser plantes o arbres que ens envolten. Quan veus un jove encaminar-se cap a la vintena i recordes com era quan era només un marrec, t’adones que vas penjant anys a l’esquena i que aquells temps de joia, glòria i ardor no tornaran mai més. No només sumen anys els altres, cal mentalitzar-se d’això. Els anys passen per als arbres, per als gossos i també per a les persones. Quan comproves, horroritzat, que el teu fill o nebot, que no fa gaire enredaves com volies, ja s’afaita, has d’anar fent un pensament i tenir clar que la teva joventut és un record més antic que les piràmides, i que la teva maduresa s’enfila cap a la vellesa. I què?