Detalls que passen de puntetes, o potser no

Tornem-hi, que no ha estat res. Això deien els que fan de lloros del Quinto quan es reprèn una partida o en comença una de nova. Doncs, com ells, repetim la frase, “tornem-hi” a endinsar-nos en un carrer dels clàssics a aquest espai, com és el de la Font Vella. És més, iniciem una sèrie que aprofundirà en diferents aspectes d’aquesta via tan vital per a la ciutat. [bafg id="468669"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón En aquesta primera entrega podem contemplar una part del carrer on, antigament, hi havia la sabateria Armengol. Podem veure amb claredat, a la fotografia més del passat, de l’any 1994, un edifici bastant deixat, que conté una mena d’escut que, com es pot observar a la instantània d’ara, continua en el seu lloc, si bé en l’actualitat està més net i polit que llavors. Segurament, una gran quantitat de persones que hi circulen cada dia, mai han vist aquest detall. I, segurament també, no és amb l’únic objecte que passa. Una ciutat o població, de manera habitual, té tota una col·lecció de detalls per les seves parets i altres parts. No tothom s’adona de la seva presència i, probablement, només uns pocs s’hi fixen. És de suposar que, en els carrers amb més història, encara és més fàcil fer troballes. Són llocs amb moltes històries passades i molts edificis que han anat experimentant certs canvis, i molts d’altres que estan com estaven.