Quan gairebé tot està inventat

Una perspectiva molt similar d’aquesta part del carrer de Cervantes, si la memòria no falla, ja va aparèixer a aquest espai. No hi tornarem, perquè ja s’ha debatut en anteriors oportunitats, però és recurrent que això sigui una realitat, que es repeteixen ubicacions, si bé amb petits detalls canviats o diferents. [bafg id="476014"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui És el destí o el que sigui, encara que tampoc és res que no es pugui fer o que no s’hagi fet mai. Tot, o gairebé tot, està inventat. Podem contemplar les variants més destacades entre les dues fotografies. La més antiga, que és de l’any 1992, ens revela que els vehicles venien de cara, en direcció a l’estació del Nord, mentre que, en la imatge actual, és totalment a l’inrevés, i circulen com si es dirigissin cap a la Rambla o carrers propers. També destaca que els cotxes tenien un petit espai per aparcar, no recordem si era lícit fer-ho i si ho feien, jugant-se la pertinent multa, si passava per allà algun agent. No és la primera vegada que a aquesta secció podem contemplar escenes com aquesta, amb cotxes aparcats a una part en la qual, amb el pas dels anys, ja no es pot. Està clar que aquesta, molt probablement, no sigui la millor de les comparatives fotogràfiques que han passat per aquí, però, s’ha d’encabir tot per fomentar la pluralitat. O la diversificació.