Repartint cartes una tarda d’estiu

Serà difícil de negar que la comparativa entre les dues instantànies de l’edició d’avui no revelarà grans variacions ni canvis significatius. Estem, doncs, davant d’una imatge (o dues) que no són precisament les que agraden als professionals de la fotografia, si més no, a alguns. No per les fotografies en si, sinó pel fet que no hi ha canvis i, per tant, no és tan impactant l’exposició de les dues a l’hora. [bafg id="477213"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui Després d’aquesta entrada una mica llarga i, molt probablement, iniqua o estèril si ens centrem en una qüestió d’interès. Si ens centrem en allò que toca, en les dues fotos i prou, veurem que es tracta del carrer de Martín Díez, un dels afluents de la rambla d’Ègara. La fotografia més vella, que és de 1989, ens ensenya gairebé el mateix que la més actual. Poc varia i, en els dues, es pot contemplar la xemeneia, l’edifici auster, però força distingit de primer pla i el de més endavant, i pocs detalls més de rellevància. Hi ha cotxes a un cantó i altra a la més antiga, un escenari que ja no és nou i que, a vegades, fins i tot cansa. No sempre és fàcil triar les imatges. Si algú, que en sap més que tu, t’acompanya, es pot afinar més i encertar-la. Tot és factible i port aparèixer de tot a aquest espai. Hi ha carrers o llocs que surten més, altres menys, però la intenció és anar repartint, com qui reparteix cartes una tarda d’estiu.