Punt d’unió que pot ser també d’inflexió

L’aspecte de l’edifici, en les dues fotografies, podríem dir que no és el més galdós de la història, si bé, en la instantània actual, encara es nota més deixat i víctima del pas dels anys. A la imatge antiga, que és de 1984, any de la mort d’Indira Gandhi, que fou primera ministra de l’Índia, es denota molta austeritat, en general. [bafg id="483918"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Aquest edifici es pot dir que ha tingut de tot. Al seu interior s’hi han desenvolupat moltes activitats diverses al llarg dels seus anys de vida. Passa sovint, que una construcció canvia de mans o de funcions, encara que també passa la situació contrària, un edifici que es va crear per tal activitat que, amb el temps, continua amb tot igual, sense canvis ni res que se li assembli. Els canvis poden ser bons o dolents, depenent de com vagin les coses. No sempre és necessari, tanmateix, que un edifici hagi de contenir una mateixa funció tota la seva existència. Com es diu, els canvis són bons o, si més no, les petites variacions que ajuden a fer la rutina molt més suportable. Val la pena variar una mica, de tant en tant, per assaborir noves sensacions o noves experiències. Tornant a les imatges, ens mostren en el moment en què es troben dos carrers com són el de Topete i el de Sant Jaume. Un punt d’unió que pot ser d’inflexió.