Fotos: Ricard Domènech - Arxiu Diari de Terrassa i Nebridi Aróztegui
Carrer de Vinyals 1994 - 2026
Tota aquesta fila d’edificis, principalment cases, que es veuen a la part esquerra de la imatge més vella, que és de 1994, any de la publicació de l’obra “Onomasticon Cataloniae”, de Joan Coromines, van acabar convertint-se en runa i pols, per donar pas al projecte que tenia com a punt principal el que ara coneixem com el parc dels Catalans. Era un tros molt de veïns i de poca activitat, més de pas que no una altra cosa i per aquí circulava molts alumnes que es dirigia cap a l’Escola Pia. Per aquesta zona, hi havia una mena de botiga o el que fos, que venia uns caramels boníssims, que en el seu embolcall es deia que eren de “Cuba libre”. Però no tenien ni una gota d’alcohol, que consti.
- Carrer de Vinyals 1994
- Ricard Domènech - Arxiu Diari de Terrassa
- Carrer de Vinyals
- Nebridi Aróztegui
La instantània antiga ens fa un recorregut per molts dels elements del passat que acostumen a tenir presència en aquesta secció: empedrat, pals de la llum de fusta, cotxes aparcats de models obsolets i portes basculants de garatge antiquades o estils arquitectònics d’habitatges en desús. Tot s’ha anat substituint per versions molt més actualitzades, com era d’esperar.
Més evident
El canvi és encara molt més evident, no només per l’attrezzo, és a dir, tot allò que forma part del que envolta a l’escena, sinó també per la nova situació derivada de la desaparició de tota construcció de la part esquerra. La foto de fa més anys encarna una etapa ja superada, però aquell deix de nostàlgia continua viu, recordant molts detalls d’aquella vida, amb moltes menys preocupacions que la d’ara. Moltes menys.
