Sabates, i ara pastissos, a un antic mas encisador

Ara que van tancant comerços mítics de la ciutat, ens ve de gust recordar-ne un que també té el seu lloc en la memòria de moltes persones, segur. És per casualitat, ja que quan es va triar aquesta imatge de Casa Poses, encara no es tenien notícies de la fi d’establiments incunables com Casa Farràs o el Gusi. [bafg id="499495"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón La foto es va escollir perquè reflecteix els canvis que s’han viscut a aquesta població. La instantània antiga, que és de 1983, ens deixa veure la façana d’aquesta sabateria, ara convertida en pastisseria de capçalera de molts ciutadans. No és fàcil, per no dir que no es troba, disposar d’informació de Casa Poses. Els records ens traslladen a aquesta època, anys vuitanta, i veure com li netejaven les sabates a algú conegut, i la ferum de betum que desprenia l’ambient. Si la documentació de la memòria no falla, el record apunta que s’acostumava a dir “Cal Poses” en comptes de “Casa Poses”. L’edifici, s’ha d’admetre, és encisador i, suposadament, ho és perquè era un antic mas, que tenia per nom Can Baró, que es va construir el segle XVII. Una construcció d’aquest gènere i estil, a una de les parts més cèntriques de la ciutat, aporta això, una mena de glamur que costa de descriure. Els records es van amuntegant, és irremeiable.