Terrasses necessàries i motos que ja no aparquen

Diuen que on hi ha hagut foc, sempre queda una mica de cendra. Aquesta frase, o expressió, o refrany o el que sigui, possiblement no té res a veure amb la història en la qual ens estem, endinsant. Continuant amb la Festa Major, com ahir, podem contemplar una imatge de la rambla d’Ègara de 1982, any del Naranjito, com acostumem a recordar, sempre que toca una foto d’aquella època. [bafg id="500385"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Els seguidors d’aquesta secció, que n’hi ha i bastants, podran observar l’ornamentació de llavors, penjada a entre els arbres. No podem qualificar aquest escenari com el millor que mai s’ha posat a la ciutat quan és la seva festa més gran. No. Més aviat, hem d’admetre que és una decoració tirant a lletja i mal confeccionada. Si algú va ser-ne l’autor, que disculpi aquestes paraules, però hi ha sensacions que no es poden dissimular. Canviant de registre, veient la instantània actual, podríem assegurar que les terrasses han guanyat la partida totalment a les motos. A la imatge antiga, i a la part dreta, en veiem diverses, ben aparcades. A la fotografia moderna, fet de no fa gaire, a la banda esquerra, es veuen aquestes terrasses que, en aquests dies, s’omplen més que mai. Fa calor i ve de gust prendre alguna beguda ben fresca. Per tant, potser millor terrasses que motos, en aquest cas.