Sobre un edifici cantoner i l’estètica diferent

Un edifici cantoner, a mitges entre la rambla d’Ègara i el carrer d’Iscle Soler és l’estrella inequívoca de les dues imatges que han tocat per aquesta edició d’aquest espai. [bafg id="500699"] Fotos: Arxiu Diari de Terrassa i Alberto Tallón Es veu clarament a la part inferior de la fotografia del passat, de 1981, que els baixos del bloc de pisos ja no acull cap habitatge. Ara és la seu d’un negoci del sector de l’odontologia. Passa en algunes oportunitats, que una part d’una construcció varia la seva posició i passa de ser un lloc per viure a un lloc per oferir serveis. També deu passar a l’inrevés, que un local destinat al comerç, acabi convertint-se en la llar d’algú o d’alguna família. Aquests processos han de superar permisos i altres tràmits que, segurament, no deuen fer-se en un dia. Tramitar és un verb que fa mandra, perquè en el nostre imaginari, tenim experiències de molt mal record o de record per no recordar. Posant una fotografia al costat de l’altra, comprovem que des de 1981 fins ara, l’estètica no té res a veure. Tota, no només de l’edifici cantoner. Els cotxes semblen de col·leccionista, l’arbre sembla a punt per al Tió i també la vestimenta de les poques persones que poden albirar. També les pintades reivindicatives són diferents. I la ciutat. I, en general, tot plegat. L’evolució d’uns carrers i de tot el que els envolten.