Una nova perspectiva de la plaça més insigne

És tot un clàssic d’aquesta secció. És la Plaça Vella, la plaça més emblemàtica de les que es fan i es desfan a la ciutat. Tot i que ja ha sortit molts cops en aquest espai, sempre hi ha un racó per descobrir o una fotografia antiga per analitzar. De vegades, és millor repetir escenaris que no pas aventurar-se a altres més desconeguts i evitar ficar la pota, com es diu vulgarment. [bafg id="508195"] Fotos: Arxiu Municipal de Terrassa i Nebridi Aróztegui  O no, potser no és vulgarment, sinó popularment, que amb això de les dites, els refranys i les frases fetes, mai es pot estar segur del tot. Tornant al que toca, que és la Plaça Vella i les dues instantànies que la reflecteixen, es podria dir que els elements de vegetació han canviat radicalment d’ubicació. A la foto més antiga, gairebé no s’endevina res del paisatge, perquè els arbres no deixen veure el bosc. Tornem-hi amb més frases de carpeta d’adolescent, aquelles frases que de tant llegir-les acaben convertint-se en buides. Observar les dues fotos a la vegada pot comportar problemes per reafirmar que sí, que és el mateix enclavament, però amb alguns anys (o molts) de diferència. Parlar de la Plaça Vella aquí potser ja cansa, però, com s’ha dit, sempre hi pot haver una escletxa per mirar el panorama d’una manera diferent de les anteriors. Aquesta és, possiblement, la gràcia de la secció, la reiteració.