Edificis canviants amb una rentada de cara

En aquest dur, feixuc i llarg camí per recuperar imatges de collita pròpia, no podia faltar aquesta zona de la ciutat, la propera al passeig, com és la plaça del Doctor Robert. Però en un sentit menys habitual, com és aquest edifici, el conegut com la Casa de la Caritat de Sant Llàtzer, que encara roman ben dreta i, afortunadament, en un estat de revista considerable. [bafg id="510009"] Fotos: Arxiu Tobella i Alberto Tallón Com s’espera d’una construcció que continua albergant activitats, a la fotografia actual, feta fa ben poc, es veu un edifici renovat o, simplement, arranjat. La imatge de fa més temps, que és de 1907, any de la fundació dels “boy scouts” per part del coronel britànic Baden-Powell, denota certa decrepitud de la construcció. És irrebatible, i les evidències, en les instantànies, no es poden amagar. És un episodi que es pot considerar com a cíclic, amb edificis que semblen caure a trossos que, després d’una bona rentada de cara, es converteixen en alguna cosa totalment oposada. Passa també amb les persones. El camí llarg, feixuc i dur del principi d’aquest article, en realitat, és un camí marcat per tot el que passa i pertorba les previsions. Quan és marca una data en el calendari, poden produir-se fets inesperats que impedeixen quadrar agendes i complir amb tot allò que s’havia proposat. El destí, però, sempre dona oportunitats